gramàtica de la fantasia

La gramàtica de la fantasia ens parla sobre la introducció de l’art d’inventar històries i explica alguns mètodes per ajudar tant als infants com als adults a explicar i crear històries, des de lapremissa que la creativitat (com a pensament divergent), la imaginació (com a part reproductora dels pensaments) i la fantasia (part creadora) són bàsiques però que cal treballar-les mitjançantexercicis, tècniques i activitats que en aquest assaig trobem a tall d’exemple.
Al llarg dels 45 capítols, es mostren les experiències i tècniques de l’autor per a treballar la imaginació i la creativitat,de com crear una història i com dotar-la de significativitat a partir de fets normals i quotidians. La seva finalitat és fomentar i defensar la fantasia com a eina educativa de jocs i coneixements.Un cop finalitzada la lectura podem extreure dues parts clarament diferenciades:
1. En la primera es proposen unes sèries de tècniques per estimular la creativitat, com són: el binomi fantàstic iles seves variants, jugar a construir endevinalles, utilitzar els contes tradicionals per fer-ne jocs, etc.
2. En la segona part podem observar les crítiques que fa l’autor cap el sistema educatiu iles propostes de canvi que planteja, però no tan sols dirigides a l’escola sinó també a les famílies i a la societat en general. La seva proposta és trencar les barreres de la creativitat utilitzantl’error (utilització creativa dels errors, històries tabú, com els nens poden superar els seus temors i pors, etc)
A nivell personal la lectura, a estones, ha estat força difícil suposo que pelsconstants exemples i referències a personatges que, en molts casos, desconeixia. Malgrat aquesta petita crítica ha estat molt constructiva i, com a futura educadora, de ben segur que moltes de lespropostes, tècniques i activitats que es proposen les podré aplicar amb els meus alumnes, d’entre les quals en destaco les següents:
El cant a l’estanc: descompondre una paraula en diverses lletres per...