Génesis y fundamentos de la constitución de weimar. reinhard rürup.

Génesis y fundamentos de la Constitución de Weimar. Reinhard Rürup. Treball de grup

L’article de Génesis y fundamentos de la Constitución de Weimar el trobem al llibre de el Estado aleman, redactat per Reinhard Rürup, publicat el 1992. Fa un anàlisis acurat de la Constitució que es va firmar el 1919 a Alemania, després de la I Guerra Mundial. A la introducció, Rürup fa èmfasi a la frase “laConstitución de Weimar no ha nacido al sol de la felicidad” dita pel pare de la Constitució Hugo Preub just després d’haver-se firmat. Amb aquesta frase ens deixa veure que el poble alemany no va agafar aquesta constitució amb entusiasme, és a dir, es va fer més per necessitat que no pas per reflectir el sentiment i la vida qüotidiana del poble alemanys al final de la segona dècada del XX. Aquestaconstitució esdevé d’una revolució, la qual va donar el poder als mateixos partits que estaven representats al Reichstag, en una cojuntura revolucionaria, organitzats en Consells de Treballadors i Soldats de la Republica Socialista Alemana. El partit més important era l’SPD; la seva teorització de la situació definí el transcurs de la revolució. Ells volien convocar una Assamblea Constituient elmés ràpid possible, evitant així experiments socialistes, tal i com succeia a Rusia. D’altra banda, tampoc existia altra alternativa, la qual la sobirania la tinguessin els Consells. El propi Congrés de Consells rebutjà el projecte socialista. Com no podria ser d’altre manera, els dirigents de l’SPD foren els artífices de la futura Constitució. Ebert era partidari d’una constitució de caràcterdemocràtic i liberal. Una altre peça fonamental va ser Max Weber, liberal d’esquerres socialdemòcrata, ja que era l’encarregat de redactar el borrador. En aquest borrador s’omitien les posibles controvèrsies que poguesin despertar, sobretot en la discussió sobre el model d’estat. D’altre banda, el borrador va suposar la implantació de certs aspectes que es van fer irreversibles en el futur procésconstitucional. Aquest borrador establia que Alemania seria una República, cosa que rebutja l’anterior sistema unificat, tot hi haver 22 dinasties que s’autoproclamaven vitalícies y buscaven accedir al poder. Pero la revolució va deixar la seva emprenta en aquest aspecte, al igual que el model d’estat. El fet que la revolució s’extengués des de les capitals dels futurs Länders cap a la

capital del’Antic Imperi va condicionar a la decisió de fer un estat Federal, tot el contrari a l’estat unitari que havia esdevingut des de la unificació alemanya del segle XIX. El borrador també preveu el sufragi universal i el vot proporcional, sent un dels primers països que dona el vot a la dona. El propi borrador inclou el pacte en el que arriben sindicats i patronal per una cooperació social, deixant debanda la lluita de classes i enterrant definitivament el projecte de revolució socialista. Tanmateix, Ebert arriba a un acord amb l’Alt Comandament Militar, pel qual l’exèrcit passa a estar al servei del poder civil. Tot i això, no va existir reforma administrativa, pel que va perdurar l’antic aparell administratiu. Això tindrà molta importància en el devenir de l’aplicació de la Constitució. Elborrador també inclou que el president serà escollit per sufragi universal de manera directa, i aquest tindrà dret a vet suspensiu de lleis. També deixava clar que la futura organització estatal d’Alemanya constaria de tres parts: el Reich i els estats lliures alemanys, el Reichstag i el president i el gobern del Reich. Un cop presentat el borrador es van fer les esmenes al borrador corresponents. Lamés important es la que demana una divisió de la Constitució en dues parts, i que una d’elles estigui dedicada als drets fonamentals. Ja en aquest procés se sentiren els primers rebutjos a la Constitució, ja que començava a ser evident que el model socialista no estaba inclós a dita Constitució de caràcter liberal. Tanmateix, surten les primeres inconformitats en el model d’estat per part...