Henry Van De Velde

Hacia un nuevo estilo

Henry Van de Velde aposta per a lluitar contra l’abús artístic i pedagògic dels estils del passat.
Proposa una nova actitud general en front a l’art i també una nova manera de contemplar
l’arquitectura i el disseny.
Van de Velde prioritza davant de tot, allò que és humà. Estigué en contacte amb gent
simbolista i tenia conviccions socialistes. Després d’una crisi queatravessà i influenciat per
Ruskin i Morris, es proposà crear un medi digne de la naturalesa de l’home a través de la
plasmació artística del seu entorn i incorporà la missió ètica de l’artista. Posteriorment
abandonà la pintura i es dedicà a les arts decoratives. Elegància, funcionalitat i senzillesa foren
els resultats de la seva obra. Desenvolupà el concepte de tradició viva en front al’academisme,
on s’aposta per les formes elementals. Va exercir molta influència en les tendències de l’època.
Va ser l’encarregat de realitzar obres com La universitat de Gante. Van de Velde és un símbol
d’allò que és capaç la naturalesa i esperit basant-se en l’elemental i entenent què és canviant i
què és permanent.
Van de Velde creu que l’art sempre ha estat víctima del poder. Explica com semprehavia servit
per a divinitats i decoració. Amb el temps l’art es va convertir en “la pintura de cavallet i
l’estatua de saló”, inutilitat que fa que esdevingui absurd. Van de Velde afirma que el decorat
acabarà per influir-nos ja que l’entorn ens condiciona.
La diferència més gran entre una obra de belles arts i una d’industrial és, bàsicament, que les
industrials són útils i les de bellesarts no, i les inútils es corresponen a l’aristocràcia però degut
a la societat de classes es concep com a millor aquest que el dels honrats. És aquest fet el que
feia que molts artistes seguissin apostant per les belles arts, el fet de no perdre una condició
social. Degut a les influències socialistes del moment a la societat, aquesta està progressant i
amb aquesta, també hi haurà un gir enl’aspecte artístic. La bellesa i la felicitat arrelen al fons
del cor i l’esperit i no en la fe com s’havia cregut fins el moment.
El caràcter dels treballs industrials de Henry sorgeix de la raó. Ell aposta per una creació lògica i
racional en contraposició al que s’havia viscut fins el moment, buscar la bellesa estètica.
Aquesta és per ell l’autèntica bellesa.

Marc Pedrós
1r A
Fa seusprincipis de Ruskin i Morris i creu que l’artista s’ha d’inspirar en fonts naturals i no en
convencions acadèmiques. La matèria s’ha de treballar conforme a la seva naturalesa i no hi ha
distinció entre l’art i la utilitat, totes dues nocions han d’estar unides a l’home que treballa. No
rebutgen la màquina, sempre i quan sigui l’esperit de l’home qui la domini.
En l’elaboració d’un producteindustrial caldrà que sigui perfectament adequat a la seva
finalitat pròpia i a la seva forma natural. Cap ornament no es justifica que no sigui incorporat
orgànicament a la totalitat del producte, aquesta és la bellesa que desitja instaurar Van de
Velde.
Els materials són materials i no tenen cap altre sentit de ser, els objectes han de respondre
purament a la funcionalitat. Tota matèria tendeix amaterialitzar-se, cal trobar l’exacte sentit i
la forma precisa de les coses més senzilles.
La construcció d’acer posa en evidència una nova llei, una nova bellesa, la concepció lògica i el
sentit de la construcció. L’estil modern va camí cap a la raó.
La bellesa sorgeix d’allò sensible.
Les línies són forces latents que estan en nosaltres, excitades per un desig impacient d’arribar
al’acció. Des de l’inici de l’existència l’home s’ha embriagat inconscientment amb el plaer dels
moviments de la línia. Un conjunt de línies requereix ritme, aquest fou qui donà a la línia el seu
caràcter ornamental. La línia i l’ornament lineal, van servir com escriptura per a realitzar
miracles, com la dansa i la música. Des d’aquest moment, la història de l’ornamentació va
seguir la lluita...