Herencia juridica medieval

1. Exposa argumentadament amb les teves pròpies paraules el paper de l'herència jurídica romana en el món medieval (des de l'època de l'imperi fins a l'inici dels estudis jurídics a Bolonya).

Una de les herències de l’ordre jurídic occidental és la grecorromana. L’aportació griega va ser bàsicament filosòfica però l’aportació romana es centrà més en el dret i la política. Amb ells, un copsuperada la confusió enter el ius i el fas, es va reconéixer que la soberania era del poble romà. Es van conformar diferents règims polítics, primerament el Principat, on Augusto va ser el primer en rebre per delegació els poders que integraven les maiestas (soberania) del poble romà. És aquí on, per primera vegada es reconeix que el poder no és originari sinó per delegació . Però això no duràgaire ja que Ulpiano va promoure una inversió de la voluntat del poble en la voluntat del príncep; la voluntat del príncep era llei (la creació del dret era de baix a dalt).

L’ inici del Dominado, amb Diocleciano, va donar a l’imperi un caràcter de monarquia absoluta. Els emperadors des de Aureliano van deixar de demanar la delegació dels poders del poble i es van considerar-los obtingutsindefinidament. Més tard, a manca de legitimació del poder imperial, es va recórrer al poder dels deus, donant-li un caràcter diví a l’emperador. Això va canviar amb la cristianització de l’imperi, en acceptar-se el decret de tolerància religiosa de l’any 313, i quan l’emperador Teodosio I es va convertir al cristianisme. Llavors l’emperador es va convertir en un intermediari entre Déu i els homes (lacreació del dret era de dalt a baix). La culminació amb Agustin de Hipona, (354-430), que desevolupà la monarquia divina.

Durant la Roma republicana, el dret propi dels ciutadans romans era el ius civile. Aquest emanava d’una banda de la interpretació dels prudents (mores maiorum) formant el ius privatum, de la interpretació de la Llei de les XII taules, formant el ius civile legitimum o publicumi de les assemblees populars, formant el ius legitimum. La intervenció dels pretors, ius honorarium, formava un dret nou amb capacitat de paralitzar el ius civile però sense derogar-lo. Amb la creació del nou règim del Principat d’Augusto desapareixeren aquestes fonts, ja que la voluntat del príncep expressada mitjançant constitucions(edictos, mandata, decretum, rescriptum) eran la llei. D’aquestamanera el ius novum (creat pel príncep) corregia el ius vetus (format per tots els drets de la república). Per tractar de simplificar es va optar per recopilar el dret vigent, destacant les compilacions del Còdigo Gregoriano, el Código Hermogeniano i el Código Teodosiano.

El monarca visigodo Alarico II , va ordernar fer l’any 506 un text legal que garantitzar la pervivència de la tradiciótextual romana; la Lex Romana Visigothorum o Breviario de Alarico. Era una compilació de dret romà per què recollia leges del Código Teodosiano i iura un recull de institucions de Gayo, les Pauli Sententiae i un petit fragment de les responsae de Papiano.

El renaixement jurídic romà del segle XI i XII que es produeix a la ciutat de Bolonya, no enllaça amb la tradició textual romana sinó amb latradició oriental.L’imperi oriental va conservar les millors aportacions de la jurisprudència romana clàssica. Amb la edició del Código de Justiniano, que subsituirian els antics Códigos Teodisiano, Hermogeniano i Gregoriano. Paralelament es va iniciar la confecció de el Digesto o Pandectas, recull dels textos dels juristes romans més relevants adaptats si calia a la realitat del moment. Amb tot escreà les Instituciones de Justiano, una obra destinada a l’ensenyament i amb valor de llei. Altres lleis dictades per l’emperador Justiniano van ser recollides en coleccions privades.

Justiniano guiat pels seus desitjos de recuperar l’antic imperi va desembarcar al sur de la Península Ibérica i a la Península Itàlica, en aquesta segona aconseguí assentar-s’hi. A finals del segle XI comença a...