Hermenèutica

Pac3 L’hermenèutica literària.


INDEX
1. Introducció
2. Definició moderna d’hermenèutica
3. Breu història de l’hermenèutica
4. Problemes i conceptes amb els quals s’intenta descriure el fenomen de la comprensió i el sentit.
4.1 Què significa comprendre un text?
4.2 Les conseqüències de l'esquema subjecte-objecte
4.3 Concepció de la comprensió4.4 Comprensió en termes d'experiència
4.5 La dialèctica de la pregunta i la resposta en l'experiència hermenèutica
4.6 La capacitat de sentir el què el text no diu
4.7 La importància de l'aplicació al present
5. Bibliografia






1. Introducció

Encara que l'hermenèutica es defineixi com l'art d'interpretar i especialment, d'interpretar els textos sagrats, l'àmbit quel'hermenèutica abasta és summament extens ja que pot incloure des d'un objecte tan aparentment simple com una frase, és a dir, la unió d'un subjecte, un verb i un predicat, fins a la pregunta pel sentit de l'existència. Entre aquests dos extrems trobem una gran varietat de fenòmens interpretables com són els textos, els símbols, els somnis, allò que una persona diu o fa, la història individual i lacol·lectiva o el món humà amb tota la riquesa i varietat característica dels seus rituals, institucions, valors o costums. Els fenòmens esmentats són, en primer lloc portadors de sentit, és a dir es tracta d'objectes que permeten ser compresos, en segon lloc la comprensió o l'accés a aquest sentit no és mai directe, sinó que exigeix una mediació, d’aquesta activitat que anomenem interpretació. Aixídoncs, l'hermenèutica sorgeix de la necessitat de mediació entre el fenomen o persona que diu o significa alguna cosa i aquell que en veure, escoltar o llegir pretén fer-se càrrec del sentit transmès. Com veurem, l'experiència pròpia de l'hermenèutica sempre tindrà a veure amb aquesta funció de pont entre dos extrems separats: la interpretació esdevé necessària quan percebem la presència d'unsentit que ens resulta estrany.
Atès que la paraula dita o escrita conté sempre més que allò que pot arribar a dir d'una manera explícita, sempre serà possible i necessari intervenir entre tots dos extrems de la comunicació: entre el que s'ha dit i tot el que ha quedat sense dir però que està implícit en lo literalment pronunciat.

2. Definició moderna d’hermenèutica

Conforme ha evolucionaten temps moderns, el camp de l'hermenèutica s'ha definit almenys de sis formes bastant diferents entre si. Des del principi la paraula sempre ha denotat el significat de ciència de la interpretació, especialment els principis d'exegesi textual apropiada, però el camp de l'hermenèutica s'ha interpretat com: 1) la teoria d'exegesi bíblica; 2) metodologia filològica general; 3) la ciència de totacomprensió lingüística; 4) la base de metodològica de la Geistesissenschaften; 5) fenomenologia de l'existència i de la comprensió existencial; i 6) els sistemes d'interpretació, tant rememoratius com iconoclastes, emprats per l'home per desxifrar el significat de mites i símbols.
Cadascuna d'aquestes definicions representa una mica més que una etapa històrica. Apunten a un "moment" important oacostament del problema de la interpretació. Representen fonamentalment el punt de vista des del qual es veu l'hermenèutica. Cadascuna dóna lloc a diferents però legítimes cares de l'acte de la interpretació dels textos. Aquest valor d'autoritat que reclama per a si la paraula sagrada i que determina la tasca de l'intèrpret és propi i característic de les tres formes clàssiques d'hermenèutica: lateològica, la jurídica i la filològica. Totes elles treballen amb textos que es consideren portadors d'un valor fundacional. Els textos sagrats contenen la paraula divina, els textos jurídics fixen la llei que ordena la vida en societat i els textos clàssics són portadors d'un insubstituïble valor civilitzador que és, a més exemple i model artístic per a la tradició.


3. Breu història de...