Hermes

Hermes amb Dionís infant


Hermes amb Dionís infant escultura al museu arqueològic d'Olímpia.
Hermes amb Dionís infant és una escultura grega de marbre. Atribuïda a l'escultor Praxíteles del període clàssic final o bé, segons altres autors, a una còpia del segle I d'un original del mateix artista del 350-330 aC. Va ser descoberta el 1877 a les ruïnes del Temple d'Hera i actualment estàexposada al Museu Arqueològic d'Olímpia. La seva altura és de 213 centímetres. Els conceptes de perfil grec, nas grec i corba praxitèlica han passat a ser un model de bellesa clàssica.
Història
L'estat grec va signar amb Alemanya, el 1874 un acord per a l'exploració arqueològica a Olímpia. Les excavacions realitzades per un equip alemany van començar el 1875 sota la direcció d'Ernst Curtius. El 8 demaig de 1877 va ser trobada, a les ruïnes del mateix temple d’Heraeum on ho va veure Pausànies.[1] Es tractava d'una escultura corpòria nua (cap, tronc, cuixes i braç esquerre) que representa un jove recolzat en un tronc d'arbre cobert amb un mantell. Es trobava protegit per una gruixuda capa d'argila, tot era en un estat de conservació excepcional.
Es van fer, encara, d'altres sis descobertesdiferents, fins a arribar al grup escultòric com es troba avui exposat. A Hermes li faltava l'avantbraç dret, dos dits de la mà esquerra, les dues cames a partir dels genolls, el peu esquerre i els atributs sexuals; a l'infant Dionís li faltaven els braços (excepte la mà dreta que la té descansant sobre l'espatlla d'Hermes) i la punta del peu dret. Finalment, no es van localitzar gran part del'arbre i el pedestal.
Tema
Segons relats de la mitologia grega, Dionís és fill del déu Zeus i Sèmele, una mortal, filla de Cadme, rei de Tebes. Sèmele demanà a Zeus que li mostrés tot el poder que posseia, i Zeus, rei dels déus, mostrà amb una gran força tot el seu potencial. En veure el gran poder de Zeus, Sèmele morí de la por que sentí; aleshores el déu, que sabia que Sèmele està embarassada, liagafà el nadó que portava a la panxa i se'l cosí a la cuixa. Al cap de sis mesos, diu el mite, va néixer Dionís. Acabat de néixer, va ser confiat a Hermes per a la seva cura. És probable que aquesta estàtua fos realitzada com una al·legoria de la pau entre els habitants d'Elis, que tenien Hermes com a patró, i Arcàdia, que tenien per patró Dionís.[2]
Identificació i datació


Detall del'esquena d'Hermes on s'aprecien les marques de textura ratllada de la «gradina»
El geògraf grec Pausànies, a la seva obra Descripció de Grècia (V, 17,3), comenta que va veure una estàtua de tema similar al temple d'Hera a Olímpia i la va atribuir a Praxíteles, escultor del segle IV aC.
L'autor romà Plini el Vell, a la seva enciclopèdica Naturalis Historiae (llibre VI),[3] va atribuir a Cefisòdot (quepossiblement va ser el pare de Praxíteles) una escultura d'Hermes amb l'infant Dionís, però de bronze. Plini no menciona pas aquesta de marbre.
Des de la seva descoberta l'obra s'atribueix a la representació d'Hermes amb Dionís infant, esmentada per Pausànies al segle II: «...més endavant van oferir-ne d'altres a l'Herèon: un Hermes de pedra que porta a Dionís infant i es obra de Praxíteles...»(Descripció de Grècia, Pausànies, V, 17, 3)"[4] Georg Treu, un dels descobridors, va escriure amb entusiasme: «No conec de les obres d'art que he vist, cap que permeti de comparar-la. No hi ha dubte que es tracta d'un original de Praxíteles».[5]
El grup escultòric té un gran vistuosisme tècnic i la característica «corba praxiteliana»: una suau curvatura al maluc d'Hermes en recolzar el braç en untronc d'arbre. L'expressió del seu rostre és nostàlgica i amb aspecte fluix propi de Praxíteles, la flexibilitat, l'aire juvenil del déu i el tractament dels músculs, sens dubte, s'acosta a l'Apol·lo Sauròcton al museu del Louvre, com també succeeix amb el Sàtir en repòs als museus Capitolins, i l'Afrodita de Cnidos al Palau Altemps a Roma.[6] Tanmateix, és l'únic exemplar conegut d'aquest...