Història antiga

CIVILITZACIONS AFROASIÀTIQUES ANTIGUES

Activitat 3-1

Saber fer lectures històriques clarificadores i poder provar-les documentalment tot parlant de cultures tan difícils d’establir en espais territorials reduïts i convulsos durant segles, és quelcom reservat a científics experts. Poder certificar i donar validesa històrica a fets que varen tenir lloc fa més de dos mil anys, segur que ésfeina ben complicada. Imaginar que som capaços de per ioditzar, establir cronologies, descriure amb precisió escenes, pensaments i fins i tot fets, quan hores d’ara, gràcies a científics de camps ben diversos –antropòlegs, arqueòlegs, historiadors especialitzats, etc. -, encara s’investiguen i troben restes arqueològiques de diverses i diferents interpretacions possibles que generen intrínsecamentpolèmiques científiques de difícil resolució i acord, és quelcom impensable avui dia. Encara hores d’ara, les recerques, els descobriments, les troballes, els estudis, la investigació en general, ens dóna cada cop més sorpreses que sortosament per a tots plegats, no ens permeten el cofoisme científicohistòric i ens recorden que cal seguir treballant dia darrera dia amb humilitat i constància per acol·laborar en la més encertada i aproximada interpretació científica dels fets a analitzar. Les fonts són moltes i diverses, les lectures científiques dels diferents especialistes són fins i tot de vegades oposades. Tots els historiadors tenen les seves raons i fonaments argumentals sòlids per a defensar-les... Malgrat tot, acordar teories versemblants i de contrastada solvència històrica éssempre possible gràcies a poder trobar estudis previs que si no són tots indiscutibles i inapel·lables, marquen un camí, un context, un principi amb el qual poder començar a treballar. “Un historiador es un profeta al revés” deia José Ortega i Gasset. Ahir -per no anar massa lluny- dia 26 de novembre del 2010, a Catalunya Informació presentaven la noticia que a la vila de Mont-ral a la comarca del’Alt Camp -a la que pertanyo-, s’ha produït la troballa d’importants restes arqueològiques Paleolítiques i Neolítiques en una cova propera a la població. Troballa que caldrà doncs, investigar i que de ben segur oferirà noves aportacions en diferents vessants d’estudi, que facilitaran comprendre millor la vida en assentaments establerts pels humans en el darrer tram del període pre-històric/proto-històric en les nostres terres fa entre 5000 -2000 anys a.C. Benedetto Croce, Geuorges Duby, Guy Larderau..., suposen un mestratge i un referent de gran valor en tot el plantejament inicial d’aquest escrit com és ben fàcil d’apreciar.
Contrastar i diferenciar cultures a partir de conceptes tan complexes com el fet religiós, la idea de temps i el poder que la reialesa mostraria de forma canviant en eldecurs del temps i en aplicació diferenciada en cada cultura encara que presentin nexes conceptuals de proximitat, és prou complicat, malgrat aquests condicionants, podem trobar trets que diferencien en aspectes rellevants i marquen barreres culturals condicionades pel territori, els recursos naturals, la tradició, la herència religiosa, etc. Les fonts sempre condicionen el fet històric i el seucontrast documental, ja que garanteixen la màxima consistència i autenticitat a allò que volem reconèixer com a fet històric provat, tot aportant la informació necessària que ho pugui validar.
Temps i passat - recorden els textos que ens aporten els materials de la unitat 3-, prenen una nova dimensió i novetat en tant que el discurs ontologicocultural del monoteisme –hebreu, en aquest cas -,aporta ara un discurs mític, un discurs lògic i un discurs del monoteisme alhora. Dit això, cal tenir clar que ens trobem davant de textos que no presenten intencionalitat en quan al fet històric, sino un aspecte merament doctrinal, amb un component no centrat estrictament en la descripció/narració d’un aconteixement històric ocorregut. En aquest àmbit ens trobem amb quelcom similar en les fonts...