Història de la comunicació social a catalunya

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 54 (13292 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 11 de junio de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
Història de la Comunicació Social a Catalunya:

La funció de la Comunicació Social és fer-nos prendre consciència del món.

Comunicació Social: conjunt de processos, relacions i mecanismes mitjançant els quals en cada moment i en cada lloc els grups humans conformen el seu coneixement de la realitat i estableixen les seves formes de consciència.

Experiència delmón-----------------------Consciència del món (procés intel•lectual)
I
I
Comunicació social (en aquest espai operen les indústries de la realitat (MC), no de la consciència)

Ecosistema de comunicació: en l’àmbit de la comunicació es donen unes codificacions sistemàtiques fetes de rutines i automatismes, de manera quela comunicació s’assembla molt a un ecosistema natural. En el món de la comunicació tot són interrelacions, tot és interdependent: l’aparició de la ràdio canvia el paper social de la premsa, l’aparició de la TV redefineix la resta de MC... La comunicació funciona com un ecosistema en el marc del qual s’hi XXXXX tot: els costums culturals, les modes...
Totes les nostres accions en la vidaquotidiana constitueixen petites decisions que contribueixen a la comunicació social, que no depèn només dels MC.

Entre els ecosistemes de comunicació hi ha categories molt ben delimitades, cas en que parlarem de circuits de comunicació. N’hi ha de dos tipus:

Circuits horitzontals: Aquelles formes estables de comunicació que operen sistemàticament en l’interior de grups cohesionats, en grupsque tenen molt en comú. Per tant, es pot parlar de circuits de classe dominant, de la dominada... (en termes marxistes).

Circuits verticals: aquelles formes de comunicació posen en contacte grups socials diferents. Normalment va de dalt a baix, dels grups poderosos als grups inferiors.

Un MC no té per què ser sempre un circuit de comunicació.

Ex: La premsa del S.XVIII és un circuithoritzontal cohesionador de la classe dominant. Al S.XIX, amb la premsa de masses, es converteix en un circuit vertical, tot i ser produïda per la mateixa gent.

Els ecosistemes estan rarament tancats, en general estan connectats, són complexos, hi ha interrelacions, contradiccions... Un ecosistema massa petit, massa poc definit, pot ser absorbit per la resta, diluït. Un ecosistema massa tancat ensí mateix es pot fossilitzar, pot entrar en una espiral d’aïllament. Els ecosistemes de comunicació i cultura se superposen. El mapa dels ecosistemes de comunicació a nivell mundial és un mapa en 3D, hi ha vinculacions entre ells.

Cultura del superflu: cultura no necessària per la vida i la supervivència. És una cultura selectiva, d’aquells que han dedicat tota la vida a desenvolupar ladestresa necessària per a desenvolupar-la (Alta cultura).

Cultura popular: cultura sorgida d’una necessitat, d’una condició de vida.

En el cas català, al S.XIX hi ha una revolució cultural fonamental, la que instaura la XXXXX post-modernitat: un revolució de les formes de vida, de les formes de relació de la gent, de la manera de viure. La massificació de la societat és la prova de l’èxitd’aquella classe popular que va abandonar el camp i va anar a la ciutat en dures condicions. Tradicionalment s’ha dit que la cultura de masses destrueix la cultura popular, però no és cert. La cultura de masses és l’èxit de la classe popular, una democratització de béns i serveis que només eren en mans de les classes benestants: música, educació, sanitat...
Un bon exemple en són els contes: fins alS.XVIII els contes presentaven personatges marcats pel destí, predestinats i que transmetien els valors dels il•lustrats i burgesos. Cap al S.XIX, la classe popular inclou als contes els seus temes. Són contes populars, que presenten personatges que lluiten pel que volen i se’n surten.

Condicionaments geogràfics de l’ecosistema català:

En un anàlisi sociològic distingim tres esferes:...
tracking img