història de la vellesa

RESUM HISTÒRIA DE LA VELLESA
En els documents històrics dels quals disposem, les referències a la vellesa són pràcticament absents. En general, i segons la historia formal, sembla que la gent granno hagi intervingut en el curs del món.
Ja des dels inicis de la Humanitat, els éssers humans han hagut d’enfrontar-se a les adversitats en una lluita diària per la supervivència. Així, encondicions que posaven a prova constantment i on només els més forts subsistien, els avis eren abandonats o eliminats per alguns pobles. Ara bé, en aquelles societats més prosperes i/o amb sistemes familiarsmés associats, la gent gran era més respectada.
L’aparició de les antigues civilitzacions assentades en determinades àrees geogràfiques és conseqüència del sorgiment de l’agricultura i la ramaderia.A més, aquest tipus de societat coincideix amb la necessitat de relacionar-se amb tot allò sobrenatural (deus i deesses, que apremien i castiguen), alhora que es dicten normes de conducta (també enquant a la vellesa).
Metges i filòsofs de l’època varen presentar les primeres aportacions gerontològiques emmarcades en un empirisme assistencial. Per altra banda, les fonts mitològiques afegeixenincertesa en front l’autèntica realitat.
Segons l’Escola Hipocràtica, la vellesa s’inicia a partir dels 50 anys com a conseqüència d’un desequilibri dels “humors” que facilitava i provocava lesmalalties.
Plató i Aristòtil també reflexionaren sobre la vellesa arribant a conclusions oposades. Mentre el primer avogava per la gerontocràcia, per al segon “una bella vellesa és la que té la lentitud del’edat, però sense invalidesa”. Tot i aquest positiu postulat i el seu pensament sobre que els avis representaven l’acumulació de coneixement, Aristòtil també sostenia que l’envelliment era un procésde “refredament” progressiu del “calor intern” vital, per la qual cosa els avis havien de ser destituïts del poder.
En els inicis de l’era cristiana cal destacar la figura del metge Galeno....