Historia de la tv y de la radio

TEMA 1 – Per què s’ha d’estudiar la història de la ràdio i la televisió?
a) Per evitar els errors del passat.
b) Per entendre el present.

Bibliografia :

~ FRANQUET, Rosa. Història de la Ràdio a Catalunya al segle XX, 2000.
- Conèixer l’evolució i els problemes amb què s’ha trobat aquest mitjà.
- El desenvolupament dels mitjans és bàsic per a la societat demasses actuals: els mitjans no només expliquen els fets, sinó que hi influeixen.
- Conèixer el passat per reflexionar sobre el futur.
~ MUNSÓ CABÚS, Joan. La otra cara de la televisión.
- Demostrar una cosa que es desconeix pel simple plaer de saber-ho: cal reflexionar-ho amb altres coses.
- Història de les institucions, política.
~ OLIVESI, Stéphane. Histoirepolitique de la télévision, 1958.
- Estudi de les polítiques de comunicació per entendre les funcions socials del mitjà.
- Història de control, de portar la societat cap a unes disciplines i comportaments.
~ DÍAZ, Lorenzo. La ràdio a Espanya, 1923-1997.
- Apropament sociològic, a partir d’anècdotes.
TEMA 2 i 3 – Discursos històrics sobre la ràdio i la televisió.Els models radiotelevisius al llarg de la història. Coordenades per moure’ns pel desordre.
A Espanya s’estudia la història...
1) de les institucions i legislacions de RTV d’un país,
2) o bé, històries de televident, a partir dels records personal.
La situació a Espanya és diferent que la dels països del seu entorn (Europa) :
- BBC : arxiu de les cartes dels radiooients desdels anys 30.
- TVE (creada el 56) : fins el 82 no crea un arxiu de programes. Hi ha molta menys informació de la història. Molt difícil d’estudiar si no és des dels dos punts de vista anteriors. Per exemple, no tenien imatges del cop d’estat del 23-F.
A Espanya gairebé no hi ha gravacions de ràdio d’abans del 50 (Ràdio BCN existeix des del 24).
En l’estudi de la RTV hi ha un problema delegitimitat : és més important un manuscrit del s. XV que un programa de TV del 58?
Als anys 70, els opositors a Franco veuen en la TV un mitjà de legitimació del règim. L’ataquen. Però això crea hàbits que continuen amb la democràcia : l’oposició ataca TVE per atacar al govern. Des dels anys 60-70, per molt intel·lectuals la TV és una mena de dimoni vinculat al govern : la TV a Espanya té tan pocprestigi a principis dels 80 que als diaris ningú vol fer crítiques de TV. Fan les crítiques de TV els crítics de cine dolents. No els interessa, ho fan a disgust. S’hi apropen negativament. Espanya és l’únic país en què els crítics de TV diuen que la TV no val res : es converteix en pensament social, donem més legitimitat al diari que a la TV. És més pràctic estudiar la història per la premsaque per RTV, i l’escriptura legitima. Això fa que quan intentem estudiar la història de la RTV ho fem pensant que és de poca categoria.
A l’hora d’estudiar la història de la RTV cal tenir en compte:
- discriminar les fonts : quines aporten realment coneixement i quines són simples anècdotes.
- relació de la RTV amb l’espai on es desenvolupa, el context : la RTV sempre té a veure ambl’entorn, intenta crear pautes de comportament, ...

TEMA 4 – Prehistòria i arqueologia: I had a dream. Pensar la ràdio i la televisió.

Els factors que fan aparèixer i evolucionar la RTV són complexes, s’interrelacionen, influeixen uns sobre els altres (no hi ha causalitat clara), i estan immersos en una situació històrica concreta (segona meitat del s. XIX).
El principi científic en què esbasa la tecnologia de la RTV és la transmissió per via hertziana d’informació (sons : paraules : paraules i imatges). A principis del s. XX aquesta tecnologia comença a tenir un ús.
A més, durant aquesta època es desenvolupa també el cinema, el gramòfon, el telèfon, els raigs X, l’aviació, la navegació submarina, la comunicació per via hertziana (telegrafia sense fils), ...
Aquesta revolució...