Historia de Roma

Fundació mítica de Roma – 753 aC // 476 – Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
FONTS DE LA HISTÒRIA DE ROMA

3 grans potes:
•

FONTS DOCUMENTALS (textos): Escrits propis de la cultura antiga grecoromana i que
parlen de la seva història, del seu temps i de la seva societat. No només textos històrics;
també poemes, cartes...

D'autors clàssics veiem:
• Titus Livi – Ab Urbe Condita
S'hanconservat 35 llibres, que narra l'evolució de Roma des de la fundació fins a l'any 9 aC. Livi
era un autor d'època augustal i, per tant, de la fi del s.I aC i l'inici del s.I dC.
•

Dionís d'Halicarnàs – Història Antiga de Roma
S'ha conservat fins al relat de l'any 443 aC.

• Ciceró – De Republica
petita digressió sobre l'evolució del sistema polític romà des dels inicis de l'urbs.
•Plutarc, Estrabó i Tàcit són historiadors grecs importants.

•

Varró, que vindrà de la tradició antiquària.

Edat Mitjana – es perd un 70% d'escrits de la antiguitat. Es coneix molt parcialment el que es va
escriure en l'antiguitat, i no només de Roma. El motiu? No va interessar recordar-ho.
Molts de textos es recuperaren al Renaixement, gràcies als copistes – copiaven a mà. Només escopiava el que interessava i s'apropiaren d'alguns altres. Aquesta tria fa desaparèixer bona part de la
història antiga.
Els textos antics són lectures que s'han de fer en públic en veu alta i no pas en silenci. Això es
recupera al Renaixement i que agafa importància gràcies a la impremta.
Altres motius de pèrdua: incendis, guerres, desgast...cal reconstruir, amb el poc que tenim, la
història deRoma.
Història – considerada, pels antics, com un gènere literari; agradable, coherent i ben escrit.
Predomini del COM s'explica, respecte el contingut.
•

Solien estar escrits en Llatí i Grec. Importància del Grec com a “gran llengua” de l'imperi
Romà d'Orient, sobretot quan cau l'IR d'Occident.

Veiem dos tipus de suport per l'escriptura del món antic:
PERGAMÍ - Pell de xai neonat quecal extreure de forma fina i que es prepara i talla per crear
voluminas molt gran, permetent, també escriure en les dues cares.
•

No s'ha conservat cap pergamí de més enllà del 4 aC. Eren bastament barats i que es
conserven molt bé en diverses condicions climàtiques.

PAPIR – Planta que creix de forma natural a la vora del Nil. Cal obrir la tija, assecar-la, aplanar-la i
planxar-la.Després es creen capes que són enganxades amb cola fins que es crea un full.
Arribà a ser un dels grans monopolis dels reis d'Egipte. Quan s'ajunten, es poden fer voluminas molt
grans i extenses.
• 1947 – QUMRÂN (Mar Mort).
Es troben una sèrie de papirs en bon estat i que acabaren al mercat d'antiguitats. Els britànics, en
assabentar-se, investigaren la zona i trobaren, dintre de les coves, unabiblioteca amb més de 800
exemplars.
Es trobà un seguit de Gerres de Terrissa amb papirs a dintre. El més valuós es trobà en una mena de
monestir d'una secta jueva anomenada Essenis. Aquesta secta era molt espiritual i criticava el
Temple de Jerusalem, motiu pel qual se'n separaren. Fou destruïda l'any 68 dC per legions romanes
en la guerra entre Jueus i Romans.
Els 800 exemplars són,bàsicament, textos bíblics pròpis de la tradició essènia, textos filosòfics de
diferents corrents i escrits en 3 llengües: Grec, Arameu i Hebreu.
Escribien en Volumina, o tires de papir o pergamí que servien de suport d'escriptura i que
s'emmagatzemaven en forma de rotllo. Les línies de l'escriptura, disposada en columnes, discorrien
en sentit paral·lel, al costat llarg de la tira, desplegant-se elrotllo en forma horitzontal.
Més endavant, apareix el Còdex, un conjunt de fulls de pergamins o papirs, relligats amb capes.
Apareix a finals del s.III dC. És més pràctic que no pas els volumina i s'utilitza cada cop més a
mesura que avancem en el temps, fins arribar al model de llibre actual. Un exemple són els
Manuscrits de Nag Hammadi, que daten de finals del s.III i principis del s.IV dC,...