Historia del anime

L’ANIME.
Per començar a parlar del anime, el més apropiat seria dir de que es tracta.
L’anime és el terme que agrupa els dibuixos animats de procedència japonesa i fins a cert grau els elements relacionats. A Japó es pren al terme per referir-se a l'animació en general. L'anime tradicionalment és dibuixat a mà, però actualment s'ha tornat comú l'animació per l’ordinador. Els seus guionsinclouen gran part dels gèneres de ficció i són transmesos a través de mitjans cinematogràfics. Paral·lelament a l'anime, a Japó es desenvolupa el món del manga que es refereix al còmic de procedència japonesa. Entre el manga i l'anime sol haver-hi molta interacció, ja que l’anime està extret d’un manga però canviant aspectes puntuals de la trama.
L’anime va començar al segle XX amb una sèrie decurtmetratges similars als que hi havia als altres països com Estats Units, Rússia, Alemanya, França, entre altres. Es va descobrir que la primera animació japonesa va ser en 1907, en el qual es pot observar la participació d'un nen mariner.

La companyia Tennenshoku Katsudo Shashin (Tenkatsu) és qui reaccionar primer per fer una filmació, encarregant, al 1916, al dibuixant de màniga Oten Shimokawauna pel·lícula del gènere.

A l’any 1930, l'animació es va convertir en un format alternatiu de la narració dels contes. La falta de visió d'actors occidentals, per exemple, fa gairebé impossible dirigir les pel·lícules establertes a Europa, Amèrica, on no tenen la participació de Japó. L'animació va permetre als artistes crear personatges i entorns al seu gust.

Momotarō, el guerrer diví delsmars, déu de les onades: va ser el primer llargmetratge de l’anime amb àudio i veus realitzat al 1943. L’èxit de Disney amb Blanca Neus va influir als animadors japonesos. Osamu Tezuka va adoptar i va simplificar moltes tècniques d'animació de Disney per reduir els costos i el nombre de marques en la producció. Aquesta va ser la intenció de ser una mesura temporal a fi de que es pogués produir elmaterial en un atapeït programa d'animació amb un personal sense experiència.

Durant la dècada del 1970, va haver-hi un augment en el creixement de la popularitat del manga, que més tard seran animats, especialment els de Osamu Tezuka, que ha estat denominat com una "llegenda" i el "déu del manga". El seu treball i el d'altres pioners en el camp del manga, inspirats en característiques i gèneresque són elements fonamental en l’anime a l’actualitat. El gènere del robot gegant (conegut com a "Metxa" fora de Japó), per exemple, es va concretar en una virtut de Tezuka, desenvolupat en el gènere en virtut del Super Robot de Go Nagai i uns altres, i es va revolucionar a la fi de la dècada per Yoshiyuki Tomino que va desenvolupar realment el gènere dels robots de l'anime, com la sèrie Gundam iMacross es van convertir en clàssics instantanis en la dècada del 1980, i el gènere del robot a l'anime segueix sent una de les més comunes en el Japó i a tot el món avui dia. En aquesta mateixa dècada, l'anime es va fer més acceptat a Japó (encara que menys que el manga), i va experimentar un augment en la seva producció. Després d'algunes adaptacions de l'anime d'alguns èxits del mercatestranger, l'anime va adquirir una major acceptació als mercats en la dècada de 1990 i encara més a partir del 2000.

Bé passem del seu origen a les seves característiques que és el que realment li dóna vida a aquestes obres d’art:

Dins de les característiques notables en el gènere, destaca el desenvolupament de trames complexes al llarg d'un cert nombre d'episodis. Gran part de l'anime estàestructurat en sèries de televisió amb nombres d'episodis definits en els quals es tracta una trama específica que pot implicar el treball de conceptes complexos.

En la dècada del 1970, l'anime comença a prendre un camí diferent respecte al món de l'animació. Les produccions occidentals es caracteritzaven per estar dirigides a un públic infantil, mentre que l'anime tractava temes més complexos com...