Historia Psicologia Caparros

Història de la Psicologia


Dintre d'aquest recull del text "Caparrós,A. (1991). Crisis de la psicología: ¿singular o plural? Aproximación a algo más que un concepto historiográfico. Anuario de Psicología, 51, 19-20" Caparrós ens parla de les diferents visions que varen tenir els psicòlegs que començaven a tractar la psicologia com a ciència i altres com a pseudociència. Això era una revoluciódintre dels pensaments de l'època que era complicada, doncs al segle XIX els pensaments cristians sobre la fe i el mon en quant a accions i pensaments de l'ésser humà seguien siguen molt forts. Per aquest motiu els psicòlegs estaven cercant diferents formes de trobar les respostes als plantejaments, i varen començar a veure que a través de diferents experiments, o probes, tant materials com através de teories, podien acostar-se mes aviat a la veritat que cercaven.
Queden dictades les idees de Thomas Kuhn com a paradigma, fa que estudiar la psicologia des-de la ciència segueixi un inici molt igualat. Referint-se a que realment els psicòlegs seguien tots una mateixa base en quant els seus estudis. De tal forma que si havia algun error, tots els psicòlegs que seguissin les mateixes pautesinicials caurien en els mateixos errors. Això feia que es formassin grups de psicòlegs que seguien una mateixa base, així podien des-de fora, veure els altres treballs per tal de reflexionar, i no només amb el propi grup, si-nos amb altres idees generals totalment diferents.
Caparrós afirma que la ciència, dins psicologia ha deixat de ser una ciència de tipus manual, o sigui ja feta. Si-nos quesempre està en continu desenvolupament a base de la experiència, degut a les diferents proves dels autors. De totes formes, la ciència havia de observar-se des-de un punt el qual no fos totalment paradigmàtic, sinó podria tornar a caure en una linea de desenvolupament totalment recte. A més, Caparrós explica que les diferents idees científiques no tenien perquè ser totalment correctes en el seupropi paradigma, al costat de unes altres, doncs no totes seguien el mateix fil conductor de ciència base i per tant es formaven diferents "veritats".

Llavors per a Caparrós, generalment, la seva concepció de ciència és que no es solament la ciència un contrast neutral entre les teories i fins i la suposada realitat, si no que existeixen altres factors entre defensors dels diferents paradigmes,com pot ser el debat, el diàleg així com lluites i tensions entre els mateixos. Llavors la seva lectura dona a entendre que la ciència com a tal, no pot transcendir, ja que només ho va fer en les fases de la ciència normal. Però com hem anomenat, el que es cerca en l'actualitat és la ruptura d'aquest desenvolupament d'idees en un pla recte, la millor acció a seguir es que els paradigmes siguindetingudament estudiats fins detectar anomalies i observar altres punts de vista alternatius i que siguin profitóssos per no anclarse en aquell propi paradigma.
Caparrós argumenta que Thomas Kuhn, va dictar que la majoria dels psicòlegs de l'època treballaven sota l'influencia dels factors sociològics i psicològics del desenvolupament de ciència i paradigma. Un paradigma, que era allò anomenat com a"raó universal" o dit per ell "ciència bàsica" en la qual es basaven per anar treballant i perfeccionant diferents punts de les seves teories. Tot això realment repercutia en que sempre s'havia pensat que la psicologia científica sortia de premisses generals, però realment la ciència podia tenir una iniciativa molt subjectiva.
Per tots aquests esdeveniments del segle XIX, Caparrós explicà que elspsicòlegs de l'època consideren que efectivament, la psicologia es trobava en crisis per la falta d'unitat conceptual i d'acords bàsics sobre el que es considerava com coneixement psicològic legitim.
De totes formes Caparrós considera que la psicologia te un "estatus científic", doncs amb o sense crisis, i sense pretendre que tot coneixement psicològic sigui necessàriament científic, donam per...