Historia valenciana

TEMARI TEMES DE LITERATURA: VALENCIÀ, 2N DE BAT
1a Avaluació:
1. Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època
2. Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor.
3. La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàsd’acord amb aquesta asseveració? Explica per què.
4. Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.
5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat
contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.

2a avaluació:
1r Parcial:
6. Descriu lestendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70.
7. Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.
8. Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador
Espriu.
9. Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual.
10. La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressòsocial. Explica-ho i raona-ho.
2n Parcial:
11. Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70.
12. Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo.
13. Descriu les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual—T.7
14. Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual.

3aavalaució:
15. Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època( 5. 233
16. Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho.

TEMES DE LITERATURA
2N DE BAT

1. La narrativa de postguerra: context sociopolític de la Guerra Civil als 70

La salut de qualsevol literatura depén de la salut de la seua societat.Abans de la Guerra Civil (1936-39), amb la II República i la democràcia, la llengua fou cooficial a Catalunya i es creà una xarxa cultural. Amb molta menor força al País Valencià i a les Illes, es va consolidar una certa tradició cultural d’escriure en català (Romanticisme, Modernisme, Noucentisme, Avantguarda…).
Aquesta recuperació incipient es va trencar de colp i volta després de la guerra,amb els quaranta anys de dictadura i repressió política i cultural. Es va prohibir l’ensenyament de la llengua, el seu ús als àmbits formals, la censura va controlar amb mà de ferro qalsevol publicació…
La nostra literatura hagué de sobreviure en tres línies diferents i complementàries:
a) Literatura d’exili: acabada la guerra, moltes persones compromeses amb la democràcia haguerend’exiliar-se a Europa o Sudamèrica per evitar la repressió. Dins d’aquest grup hi ha els autors més rellevants, que pogueren escriure sense el control de la censura: Mercé Rodoreda, Pere Calders, Tísner… A pesar de les dificultats, es van mantindre fidels a la seua llengua i feren una literatura de qualitat, en revistes, editorials i associacions de l’exili.
b) Literatura de l’interior: altres escriptors,més joves o no tan compromesos, es quedaren. Hagueren de lluitar contra la censura i les prohibicions del Règim, sobretot les primeres dècades de la postguerra, quan escriure en llengua no castellana et convertia en desafecte al Règim. Parlem d’autors que lluitaren a la seua manera, des d’una resistència interior. En una primera etapa es va escriure sobretot poesia.
c) Finalment, hi hagué algunsautors que s’integraren en el nou règim. La seua obra és de poca qualitat i modernitat, en comparació als altres.

Les diferències amb l’escola del poble començaven pels companys, continuaven amb el professorat (ni una mala donya Pepita per tirar-se al bescoll) i convergien, sense matisos, amb el nacionalcatolicisme. L’ambient era, a més i damunt, competitiu fins a extrems indignants per a...