Historia verdadera no tan contada

Guerra civil catalana
Guerra Civil Catalana
Dates 1462–1472
Escenari Principat de Catalunya
Resultat Capitulació de Pedralbes
Bàndols
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Joan el Sense Fe[1]
remences
buscaires
Regne de València
Regne d'Aragó
Regne de Mallorca
Regne de França Regne de França
Principat de Catalunya
Consell del Principat[2]
Generalitat de Catalunya Diputació delGeneral
Barcelona Consell de Cent
Corona de Castella Corona de Castella
Avís Regne de Portugal
Renat d'Anjou Ducat de Lorena
Comandants
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Joan el Sense Fe
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Francesc de Verntallat
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Joan R. Folc de Cardona Generalitat de Catalunya Hug Roger de Pallars
Generalitat de Catalunya Pere deBelloch
Generalitat de Catalunya Pere Joan Ferrer
Corona de Castella Enric IV de Castella
Corona d'Aragó Pere de Portugal
Renat d'Anjou Renat I
Renat d'Anjou Ferri II de Lorena
[amaga]
Vegeu aquesta plantilla
Guerra civil catalana (1462-1472)
Hostalric - Força Vella - Rubinat - Tarragona - Barcelona (1462) - Girona - Calaf - Barcelona (1465) - Amposta - Palau-Saverdera - Bisbal d'Empordà -Viladamat - Barcelona (1472)
Military symbol.svg VPHISMILCAT · Història militar de Catalunya
La Guerra civil catalana (1462-1472) és l'enfrontament armat entre Joan II d'Aragó i els remences d'una part, i les institucions catalanes: Consell del Principat (Diputació del General i Consell de Cent) de l'altra, per tal de tenir el control polític del Principat de Catalunya. La mort de Carles de Viana–protegit de Catalunya i enfrontat amb el seu pare Joan II- serà l'excusa per a formalitzar l'inici d'un enfrontament que, de fet, es venia covant des del seu predecessor Alfons el Magnànim.

Tanmateix, la guerra és el resultat d'una controvèrsia política que enfronta la monarquia i l'oligarquia i entre l'estil absolutista i el pactisme. També és sobre la taula la capacitat política de laGeneralitat per assumir la sobirania i governar. Al començar les hostilitats, tota la societat es veu obligada a optar per un o altre bàndol en funció dels seus interessos i ideologies.[3]

Taula de continguts [amaga]
1 Context social
2 La Guerra civil navarresa
2.1 La situació al camp: la revolta dels remences
2.2 La situació a Barcelona: la Biga i la Busca
2.3 L'enfrontament entre Joan II i elPríncep de Viana
3 Desenvolupament de la guerra
3.1 Enric IV de Castella
3.2 Pere de Portugal
3.3 Renat I
3.4 La capitulació de Pedralbes
3.5 Conseqüències per a Catalunya
4 Vegeu també
5 Referències
6 Bibliografia
7 Enllaços externs
Context social[modifica | modifica el codi]
Comença el segle XV en mig d'una profunda crisi que afectava tota Europa Occidental i especialment Catalunyaper la crisi de subsistència en la població, la crisi demogràfica a causa de l'epidèmia de la pesta Negra, que afectà especialment el camp, la crisi financera, amb un gran endeutament de les institucions públiques, i la reducció del volum i els guanys del comerç internacional.

A Catalunya destaca especialment la crisi social agrària, amb l'aparició del moviment remença, que reivindica lasupressió dels mals usos. En l'aspecte polític, la concepció autoritària de la monarquia topa, per un costat, amb la creixent força de les institucions i els poders econòmics i, en l'entorn rural, amb la noblesa, la qual també presenta fortes tensions amb els seus serfs.

Alfons el magnànim havia dut a terme la seva política en gran part des de Nàpols i no des de Barcelona, la capacitat d'influir en lapolítica dels regnes per part de la Biga havia sigut doncs més petita.

La Guerra civil navarresa[modifica | modifica el codi]
Article principal: Guerra civil navarresa

«Proclamació del príncep de Viana»
(o Entrada del Príncep de Viana a Barcelona)
de Ramon Tusquets i Maignon, 1885
De la unió de Joan el Sense Fe i la seva primera esposa, Blanca I de Navarra, va néixer Carles de Viana,...