Historia

TEMA 13. ESPANYA EN DEMOCRÀCIA

Asignatura: Socials
Professor: Jesus Fortea
Alumnes: Javi Diego Martinez
Vicente De Los Santos Miñana
Daniel Navarro Grimaldos
Jose Ivan Sorli Fernandez

INDEX:

1.La instauración de la democràcia
2.L’Espanya de les Autonomies
3.La crisi del gorvern de la UCD
4.L’etapa socialista(1982-1996)
5.L’Etapa delPP(1996-2004).La tornada del PSOE
6.Les lleis

1. La instauració de la democrácia

Les primeres eleccions democràtiques

Les eleccions generals legislatives d'Espanya de l'any 1977 van ser celebrades el 15 de juny. Quaranta-un anys després de les últimes eleccions generals a Espanya celebrades durant la Segona República, els espanyols tornaven a decidir el seu destí en les urnes. Elsespanyols aposten per la moderació al primar als partits de centredreta i centreesquerra.
El president del govern, Adolfo Suárez, anomenat al juliol de 1976 pel Rei per a conduir la reforma política, desembarca en la plataforma Centre Democràtic per a liderar-la i crear la Unió de Centre Democràtic, que gana les eleccions quedant-se a uns escons de la majoria absoluta.
Un jove Felipe González, liderael PSOE des de 1974 i és el cap de llista d'este partit, obtenint la segona posició amb quasi 120 escons.
Li arrabassa així l'hegemonia en l'esquerra al PCE, partit que s'havia distingit per la seua lluita contra el franquisme, i que liderat per l'històric Santiago Carrillo obté el tercer lloc amb 19 diputats.
A la dreta de la UCD, Manuel Fraga, qui fora ministre portaveu i de Turisme durant elsanys del desenvolupisme franquista i, posteriorment, vicepresident i ministre d'Interior del primer govern del rei Joan Carles, lidera la Federació de Partits d'Aliança Popular que, representant al franquisme sociològic encara que no ultra, obté 16 diputats.
El PSP del professor Enrique Tendre Galván concorre a les eleccions amb diversos partits que havien format part de la Federació de PartitsSocialistes, davall el nom Unitat Socialista, i obté 6 escons.
La Federació de la Democràcia Cristiana, liderada per Joaquín Ruiz-Giménez s'estrela en les eleccions. La ultradreta no obté cap escó.
Cap dels tradicionals partits republicans -amb l'excepció del llavors influent Partit Comunista-, ni els seus hereus (Izquierda Republicana, Acció Republicana Democràtica Espanyola, EsquerraRepublicana de Catalunya) van poder participar en estes eleccions, perquè no se'ls va concedir la legalitat fins a uns mesos després de les eleccions.
Diversos partits nacionalistes, destacant els catalans i bascos, obtenen representació parlamentària. Les Talls resultants d'estos comicis són les que redactarien poc després la Constitució de 1978.

El primer govern de la UCD

UCD va governar Espanyades de 1977 fins a 1982. En les Eleccions Generals del 15 de juny de 1977 va obtindre 6.310.391 vots (34,4%) i 166 escons. En estes, dels seus candidats el 36% eren independents procedents de sectors moderats del franquisme, el 17% eren membres del Partit Popular i el 12% de sectors democratacristians. Finalment, després de les eleccions, el 17,5% dels seus diputats electes havien sigut prèviamentprocuradors de les Corts franquistes.
La Legislatura Constituent d'Espanya va començar el 19 de juny de 1977, podent UCD governar a causa del suport parlamentari i al consens establert tant amb AP com amb el PSOE i el PCE. Les noves Corts es van inaugurar el 22 de juliol. El nou govern, amb Adolfo Suárez González de president, diversos independents i Fernando Abril Martorell com a vicepresident,vindria a culminar el procés de Transició Espanyola desenvolupat al país després de la mort de Francisco Franco en ser un dels principals partits impulsors de la Constitució de 1978, tenint entre les seves files a 3 dels 7 ponents constitucionals (Gabriel Cisneros, Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón, i José Pedro Pérez Llorca).

En les eleccions generals de març de 1979 va tornar a guanyar...