historia

Dues Opcions Enfrontades
El Carlisme es presentava com una ideología tradicionalista i antiliberal, hereva de moviment similars anteriors(malcontents,apostolics). Sota el lema ‘’Deu,patria i furs’’ es van agrupar els defensors de la legitimitat dinástica de carles Maria Isidre, de la monarquia absoluta, de la preeminencia social de l’esglesia ,del manteniment de l’antic Regim i del sistemaforal particularista. Entre els dirigents del carlisme hi havia un gran nombre de membres del clero i una bona part de la petita nobles rural.Els carlins van aconseguir una forta implantacio a les zones rurals del país basc navarra i una part Catalunya Arago i valencia.
La Causa Isabelina va tenir en un primer momento el suport d’una bona part de la l’alta noblesa i dels funcionaris, aixi com d’unsectore de la jerarquía eclesiástica. Pero, davant la necesitat d’ampliar aquesta base social per plantar cara al carlisme, la regent es va veure obligada a aconseguir l’adhesio dels liberals. D’aquesta manera la burgesia i els sectors populars de les ciutats en la defensa de la seva causa Maria Cristina va haver d’acceptar les demandes liberals que exigeixen la fi de l’absolutisme.
ELDesencolupament del conflicte armat
Els carlins no van comptar inicialment amb un exercit regular i van organitzarse en escamots que actuaven segons el metode de guerilles. Immediatament despres de morir Ferran VII el 1833, van apareixer les primeres partides carlines.
La primera etapa: 1833/35 es va caracteritzar per la consolidació d’un front de guerra al nord, on els carlins malgrat que no vanaconseguir mai conquerir cap ciutat important, van obtenir un seguit de triomfs militars. L’anys 1834 el pendent Carles va abandonar la Gran Bretanya i es va instal.lar a Navara on va crear una monarquia amb la seva cort el seu govern i el seu exercit. Va aconseguir controlar una bona part de Catalunya.
Segona etapa: la guerra la van guanya els liberals el general Espartero que va passa fi a la guerra .La feblesa dels carlismes va causa discrepàncies entre els transaccionistes( que volien arribar a un acord amb liberals) I els intransi gents( defensan de continua de guerra ) finalment al cap del transaccionistes el segment maroto va firma el convini de Bergera amb el general espartero.

Els Governs de transició
En el seu testament Ferran VII havia presvist la constitució d’un consell de Governper tal d’asesorar la regent Maria cristina. El consell estava presidit per Francisco Cea Bermudez i integrat majoritàriament per absolutistes moderats i nomes van fer un reforma la divisió de provincial d’espanya , promugada pr Javier de Burgos que intentaven avançar cap a la unitat administrativa i posar fi a ladministracio local de l’antic regim . Aixi l’any 1833 Espanya va quedar dividida en49 provincies.
La constitució del 1937: el govern va convocar unes corts extraordinàries per redactar un text constitucional que aptatés el del 1812 als nous camps. La cons del 1837 proclamava alguns dels principis bàsics del progressisme: la sobirania nacional, una àmplia declaració de drets ciutadans , la divisió de poders i la aconfessionalitat de estat.. la llei d’impremta1836 va ferdesaparèixer la censura prèvia i la llei electoral1837 va fixar una sistema de sufragi censatari extraordinàriament restringit, però que ampliava el cens electoral del 0,15% de estatut reial al 2,4%.
L’alternança en el poder1837-1843:un primer sistema de partits sobre la base del partido moderado i el progressista, que es van alternar en el poder durant el regne d’isabel II.la intervenció delsgenerals espartero, narváez i donnell va ser determinant en el funcionament de tots els governs que hi va haver a Espanya entre els 1837-1843.
El moderats al govern 1837-40: l’any 1840 van preparar una llei electoral més restrictiva van limitar la llibreta impremta i una llei ajuntaments va donar a la corona la facultat de nomenar els escandels de les capitals de província. La llei va enfrontar...