Historia

LA QÜESTIÓ DE LES COLÒNIES INDUSTRIALS:
UN FENOMEN DISCUTIT DE LA HISTÒRIA INDUSTRIAL
DE LA CATALUNYA DELS SEGLES XIX I XX
GRACIA DOREL-FERRÉ
Universitat Lió II

El viatger que recorre les valls de la Catalunya interior no pot deixar de sorprendre’s per la densitat i la fisonomia de les poblacions industrials que voregen els
rius, fins al punt de constituir un paisatge molt particular.Probablement, és en el
curs mitjà del Llobregat on l’efecte és més visible, ja que les colònies industrials van
apareixent amb una mitjana de separació de dos quilòmetres. Malgrat la seva diversitat, sempre s’hi pot reconèixer la fàbrica, l’església, la casa de l’amo presidint l’habitatge obrer, organitzat en fileres. Segons el pendent del lloc, el conjunt està escalonat o escampat. Però semprehi ha els tres pols, l’econòmic, l’espiritual i el temporal,
situats estratègicament. La localització i el paper d’aquestes colònies en el procés
d’industrialització de Catalunya ha condicionat d’una manera notable la percepció i
l’interès que se’ls ha dedicat. Nascudes vora els rius per necessitats econòmiques,
aquestes localitzacions han estat considerades a posteriori com el resultatd’estratègies polítiques o ideològiques. La burgesia emprenedora de final del segle XIX veia
en aquestes colònies la perpetuació del sistema patriarcal romà;1 per als teòrics del
feixisme, eren el lloc per excel·lència on es neutralitzaven els antagonismes entre el
capital i el treball. La majoria són tèxtils i consagrades al cotó i sovint han estat considerades com a específiques per a aquest tipusde producció, però a Catalunya hi
ha colònies mineres organitzades amb els mateixos principis.2
D’altra banda, tampoc no es tracta d’un fenomen únicament català. Hi ha colònies industrials tant a Itàlia com a la regió de Puebla, a Mèxic. Entre les més antigues, les de Nova Anglaterra tenen una escala americana. Tots aquests conjunts deriven d’un mateix prototipus, el de la manufactura, queconcentrava en un mateix
espai, de manera delimitada i de vegades closa, els llocs de treball i els llocs de vida.
Es poden resseguir clarament les etapes de la formació de la vila obrera, des de la
manufactura senyorial fins a la ciutat industrial inacabada de Ledoux. Això no obstant, si bé és possible establir la filiació d’aquests centres obrers, tant en la història
europea com en l’americana,sigui quin sigui el producte elaborat, i tant si els ele-

1. En el sentit que li dóna Prat de la Riba, en la seva Ley jurídica de la industria, Barcelona, 1898.
2. G. DOREL-FERRÉ (1992), Les colònies industrials a Catalunya, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (traducció de la tesi doctoral publicada en la seva versió original en francès: Les colonies industrielles en Catalunya,le cas de la Colònia Sedó d’Esparreguera, París, Editions Argument).

98
GRACIA DOREL-FERRÉ

ments constants poden ser percebuts fàcilment o no, també són remarcables una sèrie d’aspectes que diferencien les colònies obreres entre elles i autoritzen l’establiment d’una tipologia. Així, la casa patronal, sempre present a Itàlia i a Espanya, no
hi és, a Nova Anglaterra, on les empreses vansorgir no pas d’estructures familiars,
sinó de grups financers anònims. L’església, propera a la casa del patró, expressa físicament en el paisatge la solidaritat dels poders a Itàlia, Espanya o Mèxic, tots ells
països catòlics. Rarament correspon a la religió del patró, protestant, a les colònies
de Nova Anglaterra, on els obrers van ser successivament canadencs francesos i,
més tard,irlandesos, és a dir, catòlics. De vegades, com a Crespi d’Adda, a Itàlia, el
pla i l’arquitectura revelen l’estructura d’una societat estrictament jerarquitzada, on
es distingeixen perfectament els patrons, els quadres i els obrers. A Catalunya, això
és menys freqüent, tot i que les discriminacions socials també eren visibles en la distribució espacial, com és el cas de Borgonyà, sobre el Ter.3...