Historia

Història Tema 9

Transició demogràfica

   

Transició demogràfica = Pas d’un règim demogràfic característic de l’antic règim (TN i TM altes) a un règim demogràfic modern. Taxa de creixement vegetatiu = Resta dels que han mort als que han nascut. Taxa de creixement real = hem d’afegir moviments migratoris. Esperança de vida = Mitjana d’anys que s’espera que una persona visqui en un paísi en un context i època determinada.

Durant el 1r terç del segle XX Espanya = transició demogràfica, que a Catalunya ja s’havia iniciat durant la 2a meitat del s.XIX.

1a fase i 2a fase - La transició demogràfica va consistir en un procés de
canvi demogràfic en el qual, a partir d’una situació de mortalitat i natalitat molt altes (1a fase), es produeix una davallada de la mortalitat mentreque es manté encara una natalitat alta (2a fase). Puja taxa de creixement. La davallada de mortalitat (finals s.XIX inicis s.XX) es produeix per: millores higièniques millores alimentació millores de sanitat/mèdiques: vacunes, tractament de malalties infeccioses experimentar un retrocés notable.

La mortalitat infantil també va L’esperança de vida va augmentar.

3a fase

- A partir de la 2adècada s.XX comença descens natalitat (nivells + alts d’urbanització i racionalitat en la planificació familiar). Descens taxa creixement. La modernització de la demografia espanyola no es completa fins la 2a meitat s.XX. Catalunya – Davallada molt notable de la mortalitat – descens + lleuger de la natalitat respecte Espanya. Creix esperança de vida. 2a dècada s.XX = onada migratòria.Moviments migratoris

 

Emigració bruta = Tots els que surten Emigració neta = tenint en compte els que han tornat (em. bruta menys les tornades) Interns · Moviment camp – ciutat. Constant; població agràtia disminueix; indústria ofereix millors salaris. · Moviment ciutat – altres ciutats. Zones receptores: grans capitals = Barcelona, Madrid, Sevilla, Bilbao... Externs · Emigració a ultramar –assoleix màcim sense precedents; disminueix amb l’esclat de la 1a Guerra Mundial. Causes: manca de transformacions econòmiques, millorament navegació. Destinació: Amèrica Llatina. La intensificació de la urbanització Les ciutats grans com Barcelona i Madrid creixen considerablement. Altres ciutats experimenten un augment de població espectacular arran d’haver esdevingut centres industrials o minersimportants: Barakaldo (P.Basc), Mieres (Astúries), Sabadell, Terrassa, Badalona... Barcelona Gran transformació. Agregació municipis del Pla de Barcelona. Construcció nous habitatges – immigració. Restructuració interior. Construcció xarxes de transport modernes. Ampliació comunicacions.

-

-

La crisi agrària
Crisi cerealística CAUSES Importació de cereals més barats/competitius dels EEUU,Rússia, Anglaterra, Canadà... – agricultura extensiva (+ producció)

CONSEQÜÈNCIES Baixada de preus – reducció dels ingressos – caiguda dels beneificis. Per una banda: disminució salaris = agitació social al camp. D’altra banda: Liga Agraria demana proteccionisme. Crisi viticultura CAUSES La fil·loxera (malaltia de les vinyes). Comença el 1879 – nord – avança per tot Catalunya fins al sud – 1910= estesa per tot Catalunya. CONSEQÜÈNCIES Mort de la vinya – substitució per cep americà – conflicte rabassaire (pagesos amb contractes de rabassa morta s’enfronten als propietaris). Augment de la producció CAUSES Especialització de conreus: vinya, oliveres, cítrics Introducció de nous conreus: plantes ferratgeres (trèbol, alfaç, naps...) – permeten alimentar + ramat --- + carn i llet. A la vegadaels excrement dels animals seran fertilitzants. Noves rompudes i intensificació dels conreus: · augment de fertilitzants artificials · selecció de llavors · disminució del guaret · increment de la mecanització · extensió del regadiu a noves terres CONSEQÜÈNCIES Augment de la producció (55%) Continua sent, però, una de les productivitats + baixes d’Europa La producció és molt desigual: ·...