Historia

CASTELAR, EMILIO.- (1832-1899) Este gadit va ser un dels millors oradors de la histria contempornia espanyola. Republic, va participar en la Gloriosa i va ser lltim president de la I Repblica. Era el lder de la tendncia unionista, partidari de la centralitzaci i lordre. A causa de la inestabilitat regnant, va exercir una verdadera dictadura, prenent mesures drstiques per al rgim que cauria davantde la dissoluci de les Corts pel general Pavia. En la Restauraci va arribar a participar en algun govern de Sagasta com a lder dun corrent republic. ESPARTERO.- (1793-1879) El general Espartero es va formar en lexrcit sorgit en la Guerra de la Independncia va ser un dels militars espanyols que van ser derrotats en la batalla dAyacucho. Ve a Espanya i recolza a Mara Cristina en la seua lluitacontra els carlins. Desprs del mot de la Granja va ser anomenat general cap de lexrcit del nord per a alar el setge de Bilbao. Rere la derrota carlina i labra de Vergara es convertix en el militar amb major prestigi a Espanya. Defn postulats poltics del partit progressista del que ser el seu lder. El seu enfrontament amb Mara Cristiana, que defn la idees del partit moderat, el porta a la regncia1840-1843. Narvez dna un colp destat, es declara la majoria dedat dIsabel II i Espartero sexilia a Londres. Desprs torna a Espanya, presidint els governs del bienni progressista, i rere la volta del moderantisme es retira de la vida poltica activa. Prim en el Sexenni revolucionari li proposa la corona espanyola, proposici que no accepta. FIGUERAS, ESTANISLAO.- (1819-1882) Va ser el primer president dela Primera Repblica Espanyola. La inestabilitat i la radicalitat del perode, junt amb la composici del seu propi govern que estava dominat per lala esquerra del republicanisme federal li van fer prendre la decisi de fugir a Frana. Diuen que es va unir amb els seus partidaris i adversaris i els va dir Ja estic fins als collons de tots nosaltres. LAFARGUE, PAUL.- (1842-1911) Gendre de Marx va serlintroductor de les idees socialistes a Espanya. Els seus enfrontaments amb els anarquistes van ser freqents. MADOZ, PASCUAL.- (1806-1870) Ministre dHisenda en el bienni progressista va ser el que va promulgar la llei de desamortitzaci civil o general. Esta desamortitzaci va afectar principalment els bns propis i comuns, pel que els ajuntaments van perdre gran part de la seua autonomia municipal ies va imposar la centralitzaci. A ms va suposar un empitjorament de les condicions de vida dels llauradors, augmentant el procs de proletaritzacin. Esta llei constitux un fita important per a comprendre la consolidaci de la massa jornalera com a classe social amb pssimes condicions de vida. NARVEZ, RAMN MARA.- (1808-1868) Narvez o El espadn de Loja va ser el poltic i militar que domina lescenapoltica en el regnat dIsabel II. Lder del partit moderat va ser el gran enemic poltic dEspartero, a qui rere un colp destat, va expulsar de la regncia dIsabel II. Durant els seus governs es van proclamar una srie de mesures legislatives de carcter administratiu que consolidaran lestat liberal espanyol. ODONNELL, LEOPOLDO.- (1809-1867) Poltic i militar, lder de la Uni Liberal. Va donar el colp destatde la Vicalvarada en 1854 per a desbancar als moderats del poder. Va estar dos anys governant amb els progressistes (Espartero) per en 1856 va trencar la seua aliana amb els progressistes i va governar amb els moderats (Narvez). Utilitzar el recurs de la guerra amb el Marroc per a aconseguir prestigi i unir tots els espanyols en una qesti exterior. PI I MARGALL.- (1824-1901) President de la IRepblica era el lder dels republicans federals moderats. Va defendre el federalisme com a model dorganitzaci dEspanya. Va encapalar el partit republic federal durant el Sexenni, situant-se en una posici centrista equidistant de la dreta i de linsurreccionalisme dels intransigents. President de la Repblica en 1873 va quedar superat per les rebellions cantonalistes. Va dimitir prompte del seu crrec...