Historia

1.-LA CRISI DEL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)
1.1 La monarquia de Carles IV.
Carles IV va allunyar del govern els ministres il.lustrats i va confiar el poder a un jove militar, Manuel Godoy (primer ministre).Aquesta elecció mostrava desconfiança absoluta per part del monarca i també va suposar el desig de trobar algú de la fidelitat del qual poguera estar-ne segur.
L´execucició de Lluís XVI, va obligar a Carles IV a declarar la guerra a França. La derrota de les tropes españoles i la pau de Basilea va subordinar a España als interesos francesos.Les aliançes amb França van derivar un conflicte amb la Gran Bretanya, que volia mantenir el seu domini marítim. Les hostilitats es van desenvolupar en dues fases i van tenir en la batalla de Trafalgar ( Gran Bretanya contra França) la fitamés rellevant i aixó va suposar la pérdua de quasi tota la flota de Carles IV.
El desastre naval va accentuar la crisi de la hisenda reial, Godoy va recórrer a l´endeutament i a l´augment de les contribucions i va plantejar reformes.Van ser mesures ineficaces que van provar una gran oposició, on la noblesa i l´Església es van mostrar contraries a aquestes reformes de Godoy, a més el seu poder vaaugmentar el rebuig del fill del rei Ferran.
D´altra banda, les càrregues sobre els agricultors , van estimular el descontentament popular que van augmentar a causa de les epidèmies, la fam...

1.2 El motí d´Aranjuez.
La situació anterior es va deteriorar encara més quan,Godoy en 1807 amb el vistiplau de Carles IV, va signar un tractat amb Napoleó ( Tractat de Fontainebleau), aquesta Tractatautoritzava als exèrcits de Napoleó a entrar a Espanya per atacar Portugal, aliat de Gran Bretanya.
El 18 de març de 1808 va esclatar un motí a Aranjuez, la ciutat on eren els reis , que seguint els consells de Godoy i davant la por de la presència francesa acabarà amb una invasió.
Els amotinats van aconseguir els seus objectius , peró els fets van fer evident una crisi profunda en la monarquiaespanyola.

1.3 La monarquia de Josep Bonaparte.
Carles IV i Ferran VII van ser convocats per Napoleó a Baiona on van abdicar l´un i l´altre en la persona de Napoleó Bonaparte.
Napoleó va nomenar al seu germà Josep rei d´Espanya i va convocar les corts per tal d´aprovar una constitució que acabara amb l´Àntic Règim i ratificará el nomenament de Josep I. Aquest nou codi de Baiona reconeixia laigualtat dels espanyols davant de la llei, els impostos i l´accés als càrrecs públics.
Josep Bonaparte va intentar una experiència reformista, que pretenia la liquidació de l´Àntic Règim , en l´abolició del règim senyorial , la desamortització de les terres de l ´Esglèsia i la desvinculació de les primogenitures i de les terres en mans mortes. Per a una gran part de la població espanyola, aquestanova forma de govern els pareixia il.legítima , estrangera i basada en el poder de les armes. Això feia que agumentaren el nombre de persones en contra del nou monarca.

2.-LA GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA (1808-1814)
2.1 La revolta popular i la formació de Juntes.
El 2 de maig del 1808 la resta de la familia reial , que encara era en palau es preparaven per a marxar cap a Baiona on creien queNapoleó tenia segrestat a Ferran VII.
La revolta va ser reprimida durament per les tropes del general Murat, però al seu exemple es va extendre per tot el país i un moviment de resitència popular va frenar el progrés de les tropes imperials.
La població es va alçar contra la invasió francesa i van sorgir Juntes d´armament i defensa . Les Juntes van ser el primer lloc local i estavenformades,sobretot per personalitats dels pobles partidaris de Ferran VII.
Pel stembre del 1808 , les Juntes van enviar representants a Aranjuez per a formar una Junta Suprema Central. On es va reconéixer Ferran VII com a rei legítim d´Espanya i va assumir , fins el seu retorn, la seua autoritat.Davant del progrés francés, la Junta va fugir a Sevilla i , d´ací , l´any 1810, a Cadis, l´única ciutat que,...