Historia

Pol Gummà



En Joan estava a la terminal de l’Aeroport del Prat, més conretament a la T-1 inaugurada recentment, a punt d’enlairar-se cap a Dublin, la capital irlandesa, que feia ja temps que volia visitar. En Joan anava sol, a visitar a un amic que tenia allà en Peter, un home americà instal·lat a Dublin per qüestions laborals, que havia conegut a Barcelona. Dublin és coneguda per lescerveses que s’hi fan. Als irlandesos se’ls coneix per la gran qüantitat d’ alcohol que consumeixen.
En Joan va pujar a l’avió després d’estar unes hores esperant per fer-ho. No era un avió força gran, ni tampoc massa vell, el que sí que era una mica estret, si viatjàves en clase turista. Un cop passades les dues hores i mitja de vol, i amb l’avió ja aterrat, en Joan va agafar l’equipatge de mà i vasortir de l’avió. Sabia que allà l’esperava en Peter per acollir-lo a casa seva. Un cop en Joan havia pujat al cotxe en Peter ja s’interessava per com li anava tot al seu amic. Va arrivar a casa d’en Peter on hi vivien la seva dona i les seves dues filles. La veritat, aquell pis era força acollidor i estava bastant ben situat, al centre de Dublin, a O’Connell Street, el carrer més ampli de laciutat i on probablement més diners valgui un pis a Dublin. Al voltant d’aquest carrer hi havia el Trinity College, la universitat més famosa i amb més tradició d’Irlanda.
En Joan tenia prevsit estar-se allà durant una setmana, ell havia anat bàsicament per fer turisme i conèixer una mica els pobles que envoltaven Dublin.
El primer dia en Joan es va llevar a les vuit de matí, no es volia aixecar delllit fins que en Peter o la seva dona es llevéssin per tal de no despertar a ningú, de mentres es va quedar contemplant aquella habitació de convidats que no encaixava gaire amb la habitació típica irlandesa que ell s’havia imaginat. Dins del que cap, el Joan havia dormit força bé.
Un cop el Joan va sentir unes passes al passadís, no va dubtar en aixecar-se i anar a esmorçar. Un cop va obrir laporta ve veure a la dona d’en Peter caminant pel passadís. La dona molt amblement, li va dir que s’assegués al sofà que ella preparava l’esmorçar.
Poc després de que tots els membres de la casa s’hagueren llevat van seure tots a esmorzar, la dona havia preparat torrades amb mantega i melmelada, i el que en Joan no savia era que la mantega allà era salada. Un cop s’hageren dutxat i vestit en Peteri en Joan van sortir a visitar les zones més properes del centre de Dublin.
Primer van passar per Henry Street, un carrer que amb decorats nadalencs és dels més bonics que hi ha. Més tard, dubtaven si visitar el Trinity College o l’estatua de Molly Malone. Finalment , van optar per visitar l’estatua anomenada Molly Malone, que és una dona per alguns fictícia i per altres real, protagonista de lacanço més coneguda del folclòric irlandés.
Pol Gummà




Posteriorment, van visitar el Trinity College, un lloc molt trenquil i amb uns jardins molt acollidors, llàstima que el van haver de visitar amb paraigües ja que allà la pluja és el pa de cada dia. Més tard van visitar Grafton Street, el carrer amb més prestigi de Dublin i que té les botigues més cares d’Europa.
En Joan, en acabar eldia estava molt cansat, tot i que en Peter en oferir-li anar a prendre alguna cosa en un pub no s’hi va saber resistir, primer li va dir que estava molt cansat, però en Peter va insistiri va dir que no es podia perdre el més famós de Dublin. En entrar el Joan es va quedar molt sorprès amb l’ambient que hi havia, la gent beguda, cantava i ballava sense parar. Primer va demanar una cervesa, i li vanservir la cervesa màgica que en diuen, que és de color negre, tot i que no diuen que és màgica per això. Poc a poc, en Joan anva cada cop més begut, en Peter li deia que parés, però en Joan sota els nefectes de l’alcohol no era conscient i no li feia cas. Finalment se’l va emportar cap a casa, eren les tres de la matinada, O’Connell Street a aquelles hores no hi havia ningú, només ells dos i un...