Historiador

Des de el decret de nova planta (1716), Catalunya va intentar centralitzar-se politicoculturalment. A finals del segle 18, com a conseqüència del esplendor socioeconòmic de Catalunya, la burgesia començà a buscar uns signes distintius de la resta d’Estats, és a dir, una identitat nacional. Al no haver-hi cap model cultural ni lingüístic apropiat, per a iniciar la recuperació del Català com allengua literària, és va utilitzar un model de llengua medieval, arcaic, que impulsà la Renaixença.
LA RENAIXENÇA: La Renaixença fou un moviment cultural lligat al romanticisme que reivindicava la literatura catalana, que més endavant facilitaría la formació d’una cultura nacional. Actua com a base sobre al qual es va construir la consciència de nació al llarg del segle 19, també aporta elselements per crear un sentiment d’identitat col·lectiva que mes endavant es refarà la cultura nacional. Un exemple de la renaixença del Català literari van ser els Jocs Florals.
Renaixença i cultura popular: A part de la Renaixença, la cultura popular va ser fonamental a l’hora de fer possible el desvetllament d’una consciència nacional. Es popular perquè, el Català s’utilitzava a nivell quotidià,mentre que a les classes altes i cultes es van castellanitzar. Això comportava una forta connotació social, i quan la burgesia culta va començar a utilitzar el Català, ho va fer en el camp de la poesia . Així doncs, la Renaixença i la cultura popular és van homogeneïtzar mitjançant el cant coral, el teatre i la premsa. A partir d’aquests mitjans es van difondre elements que simbolitzaran laCatalanitat.
La Renovació del Catalanisme cultural: El Modernisme. El modernisme fou un moviment literari i artístic que es va desenvolupar al segle 19 i a principis del 20, quan la Renaixença perdia força com a moviment degut a les crítiques que rebia, i el noucentisme sorgia com a nou corrent cultural. El modernisme tenia una voluntat renovadora i innovadora, pretenia modernitzar la cultura catalanaenfront de la Renaixença, no com a una reivindicació del passat sinó com un projecte de futur. També reivindica una cultura catalana autònoma i diferenciada de la resta de cultures, sent aprofitat en l’àmbit polític.
Moviments anticentralistes: Les primeres reivindicacions anticentralistes van sorgir entre els carlins i els republicans federals. Van ocórrer paral·lelament a la Renaixença. Lamajor part van ocórrer a Barcelona, vinculades a les reivindicacions obreres democràtiques que defensava el republicanisme federal. Més endavant amb la restauració borbònica, l’endarreriment econòmic, la corrupció, etc es van impulsar els moviments crítics des de Catalunya, tot i que gairebé sempre d’aparença conservadora.
Carlisme:També cal tenir en compte la incidència del Carlisme en el mónrural, que cohesionava la pagesia reivindicant la re-instauració dels furs i el manteniment de les lleis tradicionals catalanes, enfront de la progressiva entrada del model de propietat capitalista i del liberalisme centralista. Per això després dels fracassos del carlisme, molts carlins van evolucionar cap a un catalanisme conservador.
Federalisme: va ser el corrent polític amb més força a partirdel sexenni democràtic i va tenir un paper decisiu en la configuració del catalanisme polític, on van dur a terme insurreccions frustrades per tal de proclamar l’Estat Català dins de una república federal espanyola.
El regionalisme de Valentí Almirall: va ser advocat, periodista i polític. Va iniciar la formulació del catalanisme polític des de una posición federalista republicana, és a dir,anticentralista. Va criticar el centralisme i el sistema polític corrupte de la Restauració. Va difondre aquestes idees regionalistes del federalisme a través del Diari Català.
També va dur a terme la convocatòria de congressos catalanistes amb l’objectiu de fer una crida a la defensa del dret civil Català i crear un centre cultural i científic que difongués la cultura catalana, el centre català....