Història De La Psicologia (Català)
Páginas: 8 (1928 palabras)
Publicado: 4 de diciembre de 2012
Història de la Psicologia PAC4
Professor Jordi Bonet Martí
La ment simbòlica: el lloc del significat en la naturalesa humana
El concepte psicològic ha evolucionat molt al llarg de la historia, donant multituds de respostes a preguntes que s’han anat formulant, rebutjant i/o recuperant conceptes durant diferents períodes. Així, com el zeitgeist te una fortainfluència sobre qualsevol tipus de idea, els paradigmes que acompanyen a les teories poden limitar i/o dividir l’estudi del mateix concepte. La psicología és actualmente considerada ciència, però l’estudi historiogràfic ens demostra que en realitat ha patit moltes revolucions en les quals l’objecte d’estudi era diferent en molts moments, com a resultat d’això la psicología científica ha creat moltescepticisme dins de la comunitat científica natural.
En els seus inicis, la psicologia va estar íntimament relacionada amb la filosofia que, durant segles, havia supeditat la voluntat humana a l’ànima (s. XVII), i que consecutivament, la relacionaria amb els instints durant la revolució darwiniana (S.XIX). Posteriorment, la psicología es va transformar en psicología experimental, on s’estudiavala relació entre lo psíquic i lo físic des de un punt de vista dualista, i reclamant un lloc dins de les ciencias naturals. Molts autors van interesar-se per estudiar l’estructura de la consciencia i l’inconscient, i trobar la forma que els componen mitjançant practiques introspeccionistes, així com l’anàlisi dels somnis, la hipnosi, etc… allunyant-se així d’una practica científica observable,amb lo qual aquesta psicología no es considerava valida des del punt de vista científic-natural. A inicis del s. XX, l’objecte d’estudi psicològic va deixar de ser l’estructura mental per pasar a ser la conducta observable dels humans, revolucionant tots els paradigmes fins a les hores assolits. Però la complexitat de l’estudi de la ment humana no només genera múltiples teories, de les qualsmoltes s’instauren fortament, sinó que a més moltes altres teories refutades anteriorment tornen cíclicament a presentar-se com controvèrsies de nou.
A manera de fris cronològic, farem una descripció del concepte que entenia Friedrich Nietzsche (1844-1900) de la psicología partint de la base que Nietzsche uneix la filosofía amb la psicología. Des del punt de vista de Nietzsche, en lo psicològichi ha una important influencia de la tradició i la cultura i defensa que els humans en realitat volem alliberar-nos de tals influències, de manera que els instints inconscients són la nostre voluntat, el nucli real de la psicologia humana. Així doncs, per a Nietzsche, la voluntat es una manifestació superficial de una força que està en les profunditats del ser, i aquesta escissió entre loextern (cultura) i lo intern (instints) queda segellada fortament a la memòria, lo que donaria com a resultat la base del comportament humà i la moral.
“Para que algo permanezca en la memoria se lo graba a fuego; sólo lo que no cesa de doler permanece en la memoria' -éste es un axioma de la psicología más antigua (por desgracia, también la más prolongada) que ha existido sobre la tierra. [...] Cuandoel hombre consideró necesario hacerse una memoria, tal cosa no se realizó jamás sin sangre, martirios, sacrificios; los sacrificios y empeños más espantosos las mutilaciones más repugnantes, las más crueles formas rituales de todos los cultos religiosos (y todas las religiones son, en su último fondo, sistemas de crueldades) -todo esto tiene su origen en aquel instinto que supo adivinar en eldolor el más poderoso medio auxiliar de la mnemònica” ( F. Nietzsche, La genealogia de la moral, pàg. 69-70.)
En el text de S. Freud (1856-1939), observem de quina manera analitza la neurosis obsessiva en la qual li troba la causa a un esdeveniment traumàtic. Aquí Freud es remet a Nietzsche, defensant que lo extern al subjecte provoca canvis en lo intern del subjecte (inconscient), canvis que...
Professor Jordi Bonet Martí
La ment simbòlica: el lloc del significat en la naturalesa humana
El concepte psicològic ha evolucionat molt al llarg de la historia, donant multituds de respostes a preguntes que s’han anat formulant, rebutjant i/o recuperant conceptes durant diferents períodes. Així, com el zeitgeist te una fortainfluència sobre qualsevol tipus de idea, els paradigmes que acompanyen a les teories poden limitar i/o dividir l’estudi del mateix concepte. La psicología és actualmente considerada ciència, però l’estudi historiogràfic ens demostra que en realitat ha patit moltes revolucions en les quals l’objecte d’estudi era diferent en molts moments, com a resultat d’això la psicología científica ha creat moltescepticisme dins de la comunitat científica natural.
En els seus inicis, la psicologia va estar íntimament relacionada amb la filosofia que, durant segles, havia supeditat la voluntat humana a l’ànima (s. XVII), i que consecutivament, la relacionaria amb els instints durant la revolució darwiniana (S.XIX). Posteriorment, la psicología es va transformar en psicología experimental, on s’estudiavala relació entre lo psíquic i lo físic des de un punt de vista dualista, i reclamant un lloc dins de les ciencias naturals. Molts autors van interesar-se per estudiar l’estructura de la consciencia i l’inconscient, i trobar la forma que els componen mitjançant practiques introspeccionistes, així com l’anàlisi dels somnis, la hipnosi, etc… allunyant-se així d’una practica científica observable,amb lo qual aquesta psicología no es considerava valida des del punt de vista científic-natural. A inicis del s. XX, l’objecte d’estudi psicològic va deixar de ser l’estructura mental per pasar a ser la conducta observable dels humans, revolucionant tots els paradigmes fins a les hores assolits. Però la complexitat de l’estudi de la ment humana no només genera múltiples teories, de les qualsmoltes s’instauren fortament, sinó que a més moltes altres teories refutades anteriorment tornen cíclicament a presentar-se com controvèrsies de nou.
A manera de fris cronològic, farem una descripció del concepte que entenia Friedrich Nietzsche (1844-1900) de la psicología partint de la base que Nietzsche uneix la filosofía amb la psicología. Des del punt de vista de Nietzsche, en lo psicològichi ha una important influencia de la tradició i la cultura i defensa que els humans en realitat volem alliberar-nos de tals influències, de manera que els instints inconscients són la nostre voluntat, el nucli real de la psicologia humana. Així doncs, per a Nietzsche, la voluntat es una manifestació superficial de una força que està en les profunditats del ser, i aquesta escissió entre loextern (cultura) i lo intern (instints) queda segellada fortament a la memòria, lo que donaria com a resultat la base del comportament humà i la moral.
“Para que algo permanezca en la memoria se lo graba a fuego; sólo lo que no cesa de doler permanece en la memoria' -éste es un axioma de la psicología más antigua (por desgracia, también la más prolongada) que ha existido sobre la tierra. [...] Cuandoel hombre consideró necesario hacerse una memoria, tal cosa no se realizó jamás sin sangre, martirios, sacrificios; los sacrificios y empeños más espantosos las mutilaciones más repugnantes, las más crueles formas rituales de todos los cultos religiosos (y todas las religiones son, en su último fondo, sistemas de crueldades) -todo esto tiene su origen en aquel instinto que supo adivinar en eldolor el más poderoso medio auxiliar de la mnemònica” ( F. Nietzsche, La genealogia de la moral, pàg. 69-70.)
En el text de S. Freud (1856-1939), observem de quina manera analitza la neurosis obsessiva en la qual li troba la causa a un esdeveniment traumàtic. Aquí Freud es remet a Nietzsche, defensant que lo extern al subjecte provoca canvis en lo intern del subjecte (inconscient), canvis que...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.