Història I Teoria Dibuix Infantil

1. Una mica sobre història i teories del dibuix infantil
1.1. Història des de finals del segle XIX
Els estudiosos, artistes… comencen a sentir curiositat i interès pel dibuix infantil a finals del segle XIX. Aquestes ganes sobtades d’investigació es deuen a diversos factors, com ho són els següents:
 En el camp de les arts plàstiques, s’esgoten les idees creatives del naturalisme ambl’arribada del moviment impressionista. En conseqüència, els artistes busquen noves formes d’expressió més lliures i espontànies en les cultures antigues, l’art primitiu i el popular, però també en l’art infantil. Aquest últim era considerat fins aleshores com una manifestació salvatge i primitiva, però llavors la visió canvia i artistes com Picasso, Gauguin o Klee s’interessen per ell.
 L’apogeu de lesanomenades ciències de l’home, que s’ocupen dels seus orígens (antropologia) i del seu comportament (psicologia). Les teories de Darwin serviran de guia als estudis sobre antropologia posteriors, ja que els portaran a pensar que l’estudi dels nens pugui ajudar a respondre les preguntes sobre els orígens de l’home. Degut a això, el primer llibre sobre dibuix infantil serà escrit per un arqueòleg. El moment de major esplendor de la psicologia com a ciència a mitjans del segle XIX. En aquest segle, s’estableixen les bases de la psicologia evolutiva i es pren com a referencia al nen, ja que creuen que la infància es una etapa molt important del desenvolupament de l’ésser humà. Psicòlegs importants es van adonar de que els dibuixos reflectien la seva personalitat i el seu desenvolupament.Al mateix temps, la pedagogia també rep més atenció i se centra en l’infant.
Durant els primers quinze anys del segle XX sorgeixen les grans investigacions sobre el dibuix infantil; apareix Luquet amb les seves teories sobre l’origen de la representació gràfica, que influiran als estudis posteriors. Ja en la segona meitat del segle, Lowenfeld seguirà estudiant la causa.

1.2. Teories de LuquetGeorges-Henri Luquet era un catedràtic de Filosofia de finals del segle XIX que va publicar l’any 1913 un llibre, anomenat Els dibuixos d’un nen, realitzat a partir de l’anàlisi dels dibuixos de la seva filla petita durant els seus primers anys. Més endavant, l’any 1927, es publica l’obra clàssica més important del francès, obligada per estudiar aquesta matèria: El dibuix infantil.
L’obra deLuquet és una de les primeres que enfoca l’estudi des de la part evolutiva, i encara avui dia s’utilitzen els seus postulats com a punts de referencia, tant des de la part artística com de la psicològica.
Com ja he dit abans, els seus estudis els va realitzar sense una teoria anterior, per tant, va ser l’encarregat de crear els conceptes bàsics de la interpretació de les expressions gràfiquesdels nens.
La idea principal de la qual Luquet parteix és que els dibuixos són realistes, però que en aquest realisme influeixen quatre conceptes més. La intenció, la interpretació, el tipus i el model intern.
 La intenció: conjunt d’idees i actituds abans de començar el dibuix.
Luquet afirma que “El nen dibuixa per divertir-se”. Ja que és un joc, el nen se’l pren amb entusiasme, però és un jocque està destinat a ser observat per una altra persona. Això es degut al component comunicatiu del dibuix, que va dirigit a un observador en concret. El fet de dibuixar també te una part valorativa, perquè ja sigui el propi nen o l’observador, ho farà durant o al final de l’activitat. Alhora d’explicar el dibuix, el nen s’ajudarà del seu model intern (que explicaré més endavant) i no de un temao model general, que és el que es pot observar al mirar dibuixos d’altres persones. Un altre factor que influeix en la intenció del nen és l’associació d’idees; el nen estableix la seva pròpia relació entre l’objecte i el dibuix per semblança. L’últim element influent és l’automatisme gràfic, relacionat amb l’associació d’idees entre dos dibuixos fets consecutivament, o l’automatisme gràfic...