hola


1. El problema de l’evolució i de l’origen de l’esser humà
Des de fa molt temps l’home s’ha preguntat qui es y perquè estem aquí: per el sentit de l’existència. Al segle XX l’home pretén arribar a la realitat a través de les ciències. Però la ciència neopositivista planteja que la ciència no ens portarà la veritat, sinó que la seva funció és la utilitat. Però tampoc podem definir el concepteutilitat, ja que aquest canvia segon en la cosmovisió en que es trobi.
Fixem-nos ara en l’origen: al llarg de l’historia, inconscientment hem fet interpretacions de la realitat y les hem afirmant com veritats de la realitat, per tant no tenim una visió neutre del món. Totes les cosmovisions estan contaminades, per tant cap porta la veritat.
Apareix el concepte història: on Hegel transforma eltemps subjectiu en temps objectiu fent que l’home sigui Déu (Déu ha crea el temps, per tant, ell no té espai-temps), per això trobem una historia dinàmica (amb moviment). Abans era estàtica. Com es divinitza a l’home, trobem metafísica: Al final de l’historia transformarem la veritat segons la nostra, per tant, la consciència y la realitat s’ajuntaran i podrem conèixer la veritat de la realitat.Nosaltres som Déu perquè construïm el món, per tant ara diem que l’home no és Déu perquè encara no coneixem la veritat de la realitat. Aquesta manera de veure el món s’anomena historicitat e interpretem que en in final construirem el regne de Déu ja que ho diu la Bíblia ( dignitat igualtat, llibertat, justícia) la qual ens parla de la Historia de Salvació (un poble camina per la seva salvació).Si trobo negativitat és que no he arribat al final de l’historia, el regne de Déu ja que aquest món està ple de justícia.
Sabem que l’home no és Déu i ens tornem a preguntar per l’existència i si podem assolir la veritat partint de la realitat. Aquest és el problema antropològic que no sabem si podem arribar a no a aquesta. També ens preguntem per el concepte utilitat (funció de les ciències):Quina es la cosmovisió certa, si cadascú te una interpretació d’aquest concepte?





2. Recerca de l’origen en l’historia d’Occident
Trobem 2 grans macro-cosmovisions (Occident) que triomfen en un moment determinat de l’historia:
La clàssica (Plató, Aristòti, S. V – S. XVIII)
Cosmovisió estàtica. L’origen apareix tal i com el descriu la Bíblia. Apareix una historia dinàmica (sensemoviment) perquè en aquesta veritat no es poden fer interpretacions, es a dir, aquesta veritat es immutable. L’origen estaria creat per Déu del no res.
La judeocristiana (Sant Agustí i Sant Tomàs S. XIII – S. XX)
És una cosmovisió dinàmica-evolucionista. S’imposa la revolució hegeliana que ens portarà a la cosmovisió evolucionista el qual rep molta influència del positivisme (l’única raó vàlida és laciència la qual s’ha de despullar de metafísica. No creu en l’església). Al segle XX la historicitat i el positivisme es casen i com a conseqüència s’admet que la ciència és metafísica. Abans es creia que aquest casament mai seria viable. Per tant s’estableix una lluita entre aquests dos axiomes per construir una veritat amb la finalitat de perfecció.
Actualment busquem un nou paradigma: L’homees descobreix limitat perquè s’adona de que no pot arribar a la realitat (és com un puzle).
2.1 Noms per a una teoria de l’evolució:
Cosmovisió de la magna Grècia: anaximandro (triomfa el concepte estàtic, cíclic) La història no avança, es repeteix.
Cosmovisió juevo-cristiana: la història de la salvació. Concepte dinàmic d’història.
Occident és el producte de moltes cultures, però les dosanteriors són les cosmovisions capitanes.
Desfem el trencaclosques del paradigma evolucionista:
-Hegel: (1770 - 1831) fenomenologia. Pretén entendre la realitat duna manera dinàmica.
-Lamark: (1744 – 1829) filosofia zoològica. Postula les següents tesis
Ús desús (girafa)
Les característiques físiques adquirides en vida passen a la descendència
Existeix una força interior que dirigeix els...