hola

LA REPÚBLICA LLIBRE 2

















Proposta de Sòcrates: considerar la justícia de primer en l’estat i en els assumptes més importants
Ànima humana: lletres petites, lluny, nosaltres curts de vista.
Polis: mateixes lletres, més grosses i ocupant més espai.
‘’La justícia, diem, es cosa d’un home en particular, però també es de tota la ciutat’’.
‘’Mirarem què és lajustícia a les ciutats i després ho examinarem igualment en cada persona: observarem la paritat del que és més gros en la figura del que és més petit’’.
(veuríem com neixen la justícia i la injustícia)
La fundació de la ciutat. Les professions més necessàries
Una ciutat neix perquè ningú de nosaltres és autosuficient. La fundaran les nostres necessitats.
Queviures, habitatge, vestit i altres cosesper l’estil.
Pagès, paleta, teixidor, sabater, gent que té cura del cos, fusters, ferrers i molts altres professionals (l’ aniran fent créixer), bovers i ovellers i pastors, també caldrà gent que importi d’altres ciutats, tot el que en manqui (però si marxa d’aquí amb les mans buides també marxarà d’allà de buit), també necessitarem comerciants (professionals que importen i exporten totes lescoses).

Necessitat de mercaders i d’obrers
Intercanvi (comprar i vendre) mercat i moneda com a signe d’intercanvi.
Mercaders, obrers (venen la seva força com a servei).
Doncs bé on poden ser en ella la justícia i la injustícia?
Sòcrates, jo no ho veig gens, tret que siguin en el tracte mutu dels una amb els altres.
Creixença de la ciutat
Ho volem comparar en una citat sana i en una ciutatmalalta de febres. Aleshores ens cal engrandir un altre cop la ciutat, haurà de créixer en extensió i en uns habitants que fins ara a les ciutats no eren imprescindibles (caçadors, imitadors, musics poetes, majordoms, servidors, actors,... però principalment ens mancaran molts més servidors) i si mengem d’aquesta manera caldran molts més metges que abans.
Origen de la guerra; necessitats delsexèrcits
La ciutat es quedarà petita i necessitaran expandir el territori lluitant contra els seus veïns, no qualsevol pot ser guerrer, sinó que serà un ofici professional, no hi ha cap eina que converteixi l’home en professional o atleta, i no servirà de res qui no aprengui el saber respectiu ni en tingui l’ experiència suficient.
El bon soldat: coratge i braó, però també delicadesa en vers elsaliats
‘’ Com més important sigui la tasca dels guardians, no els caldrà saber dels altres oficis, i, al seu torn, la màxima cura i competència en la seva professió’’.
‘’Penses que el que pertoca a la comesa del guardià són de naturalesa diferent un gos de raça i un minyó d’origen noble? Cal que els dos siguin sagaços per descobrir l’enemic, àgils per perseguir-lo quan l’hagin descobert i robustosper lluitar quan l’hagin atès’’(si manca una d’aquestes qualitats no hi haurà un guardià com cal).
‘’No saps dels gossos de raça que naturalment tenen un tarannà molt manyac per als amics i coneguts, i tot el contrari per als desconeguts?’’
L’índole del guardià ha de ser filosòfica
‘’ No et sembla doncs, que l’home que ha d’arribar a guardià h d’afegir a la fogositat una naturalesa filosòfica?‘’
‘’No serà amic del saber el qui limita el que li és familiar i el que no per tal com ho sàpiga o no?’’ (com els gossos).
Als humans els hi cal per naturalesa ser amic del saber, filòsof. El qui hagi d’arribar a guardià serà filòsof, i fogós i ràpid i vigorós per naturalesa.

LA REPÚBLICA LLIBRE 4









Essència i lloc de la saviesa a la ciutat perfecta1
‘’ Tingues ja laciutat per fundada, oh fill d’ Aristó! I després d’això, examina en ella, fent-te un llum suficient d’allà on sigui, tu mateix, i crida a teu germà Polemarc, i els altres, per si hi veiem on pot ser la justícia i on la injustícia, la diferència que hi ha entre l’una i l’altra, i quina de les dues ha d’atènyer’’.
La ciutat ben formada serà irreprotxablement perfecta ( sàvia, coratjosa, temperada...