hola

PRELUDI DE TRASPÀS (totes les històries són explicades per la tia Ramona, que és una persona que s’enrecorda de tot sempre)
L’avià del narrador s’està morint, patint. Tota la familia es troba al costat passant els últims instants de la seva vida amb ella.
En contrast a la mort que està patint l’àvia, hi ha l’Oncle Orestes que li va dir a la seva dona , Teresa, mentres hem prepares el sopar, johem moriré,i, quan la Teresa va acabr el sopar se’l va trovar mort.
L’àvia no s’està morint placidament, ja que, té por a la mort. La por es causa de que un dia l’avi, Joaquim, al tornar de treballar de la mina va voler plantar un arbre, una Figuera. L’àvia no la volia plantar, però finalmetn l’avi el va plantar.
Quan es va morir l’avi, l’àvia va segar la Figuera treient-se tot el resentimentque portava a sobre. Malgrat que l’avi estava mort, al sentir-ho, es va encarcarar de la ràbia. Per això l’avia té tanta por a la mort, ja que l’avi l’està esperant amb ganes i per això també li llu l’ull dret com si el tinguès embogit.
ELS DELFINS
El miquel, narrador del conte, va al enterrament del Constantí, tristament mort. Degut al seu estil i perquè així s’ha fet sempre és el primer delpoble en donar el cóndol (segons ell mateix és el millor fent-ho). Especialment en aquest cóndol a la familia es manté una mica distant, simplement diplomàtic, ja que fa uns anys enrrere va ballar amb la dona del Constantí, la Carme i no volia que una gran mostra d’afecte despertès rumors inadequats.
Malgrat la seva gran habilitat per desenvolupar aquesta tasca, hi ha hagut una sèrie de personesque li van intentar fer la competencia. Però tots van patir algun tipus d’imprevist o d’error en el protocol que va fer que el Miquel fòs designat a fer aquest paper de manera oficial.
Al final del conte, el Miquel explica la seva preocupació, ja que ell ja és gran, i té molts nervis per veure qui ocuparà els seu càrrec un cop es mori. Per ell ningún dels tres candidarts podrá arribar a ser tanbo come ll, sempre els hi troba algun inconvenient. El Joan Campells li falta corpenta, al Joaquim Colom resulta bast i tibat i el Pere Cistella és més efusiu en els enterraments de la gent important.
UN ENIGMA I SET TRICORNS
La presencia del guardia civils va augmentar grandiosament, comportant la repressió a la vila. El guardia civil que més molestava als habitant per les seves aparicionsconstants a cafes i diferens llocs de reunió era la Broca, fins al punt de que la cotorra del Café de la Granota fou exiliada durant un temps per la información que sabia.
Aquesta historia és explicada pel vell Cristòfol anys desprès.Malgrat el gran increment de la presencia policial, a la vila, es van continuar duent a terme reunions clandestines, partides de pòker ( es trobava algun policíaimplicta), la gent no tenia llicencia per caçar i els que la tenien noo respectaven els periodes de caça.
Encara que tota aquest desplegament no era per tots els motius anteriors sinò que era pel futbol.Hi havia un home que els policies , malgrat els seus intents de capturar-lo no van aconseguir-ho. Aquest home molt implicta i fanàtic del equip local simulava el so del xiulet del àrbit confonent alsdavanters de l’equip contrari i per tant desbaratant les jugades de perill del equip contrari.
El simulador del xiulet mai actuava des de la mateixa zona, cosa que dificultava la seva localització per part de la policía.
Els propis habitant de la vila no sabien qui era aquest home que estava intentant ajudar al equip, que es trobava en una situación crítica, a punt de baixar de categoría.Un diapresionat per la seva consciencia es va anar a confesar al mossèn Silvestre. Aquest també era molt fanàtic del equip pel que li va aconsellar a que s’arrepentís desprès del últim partit de la temporada,ja que no podía desprofitar el do que tenia. I perquè aquest pogués desenvolupar la seva tasca tranquilament el rector i el Cristòfol, narrador del conte, van donar-li una pallisa a la Broca...