Hola

Plató defensa la possibilitat d’assolir veritats objectives, universals i absolutes sobre la realitat. Accepta d’Heraclid que els objectes del món físic és impossible esdevenir un coneixementvertader, ja que, al estar sotmesos a canvis continus, no pot haver un veritable coneixement d’aquests objectes.
Per altra banda, accepta que el coneixement que ens aporten els sentits es enganyós, ja quenomés ens mostra l’aparença de les coses, i no l’autèntica realitat.

Però què són les “idees”? Platò anomena “Idea” al coneixement que tenim sobre alguna cosa concreta, que sense eixe coneixementno seriem capaços de percerbrela, i que una vegada aconseguir aquest coneixement, cada vegada veurem la “Idea” amb més claredat.
Un exemple clar que tenim per a explicar el concepte de Idea per aPlató és la bellessa. Si li demanem a algú que ens definixca bellessa, probablement no sabria fer-ho, i intentaria definir-la a partir d’exemples. Però no, no podem definir bellessa unicament ambexemples de coses paregudes a la bellessa, sino que volem saber què és la bellessa en sí mateixa. Segons Plató, per a fer aixó, necessitariem intel·ligència, i molt d’esforç, i aleshores, es possible quearribarem a comprendre en que consisteix aquesta qualitat.
És important adonar-se que, quan estem parlant “d’Idea”, no estém parlant “d’Idees”, es a dir, no es tracta de simples “conceptes ocontinguts mentals que només existeixen en la ment de qui els concep”, sino que estem parlant de “realitats immaterials i eternes, que existeixen per elles mateixes (són subsistents), al marge que una ment lespense o no”. Les Idees són, per tant, realitats.

A bande d’Idees de valors ètics i estètics, també hi ha idees de magnituds i de tots els objectes de què s’ocupa la matemàtica (la grandesa, lapetitesa, la triangularitat, la circularitat,...), pero aleshores, de quines coses no hi ha idees?
No hi ha idees de coses “imperfectes” o “baixes”, com la injustícia, l’enemistat, la lletgesa,......