hola

substància primera és l’individu en concret, la persona.
12. Què significa “ser en acte”? I “ser en potència”?
- El “ser en acte” és aquell estat en que s’és en un moment i un lloc determinat;mentre que el “ser en potència” és allò que no té una forma realitzada però que a causa d’unes circumstàncies determinades pot arribar a ser alguna altra cosa.
13. Explica què és la causa eficient i lacausa final.
- Aristòtil entén per causa tot allò que fa que un ésser sigui. La mà que agafa el martell per colpejar (la causa immediata anterior) Així doncs, la causa eficient és allò que fa que unamatèria adopti una forma determinada i la causa final és allò per a què es fa una cosa, és a dir, el motiu (la intencionalitat, l'objectiu) (telos)
14. Defineix:
a. Eudaimonia: Eu (ben) daimonia(estar): benestar: alegria psíquica i física. Incorpora tant l'alegria intrior com cetes comoditats i béns materials o comoditats.
b. El terme mig (mesotés): el terme mig és aquell situat entre dosextrems: els vicis. Les persones per assolir la funció pròpiament humana han de trobar el terme mig adequat a ell mateix. Com és un concepte que es presta a cert relativisme, podríem dir que el terme migés aquella forma de comportament del bon cituadà que normalment compleix les normes, però que si alguna vegada no ho fa, no per això deixa de ser un bon ciutadà o bona persona.
c. La definició del bé:L'objectiu de la vida, la felicitat. En això no difereix dels seus mestres, Plató o Sòcrates. Allò que ha de guiar la nostra vida. Però en Aristòtil, l'objectiu de la persona sàvia ha de ser lainvestigació en primer lloc, el saber teòric, desinteressat, contemplatiu; en segon lloc (a diferència de Plató) ha de ser la participació política. Virtuts dianoètiques (teòriques); virtuts ètiques (ácciópolítica)
d. Els hàbits: actes repetitius que ens serveixen per adquirir virtuts o vicis. Segons Aristòtil, naixem amb determinades capacitats (ja sigui l'atleta o el músic). Ara bé, si no...