Hola

Raonament que fa la duquessa de Macedònia a la pincesa.
-Si la noblea de llinatge e nom de generosa mouen a vostra altesa la fe pervós a
mi promesa, ixca avant e vinga en efecte, car cosa manifesta porta testimoni de
veritat, e cosa amagada, així com la Viuda fa,mostra malvestat e fellonia. E son
vassall no pot tolre ni difraudar res a son senyor: e per ço ho dic, com la Viuda és
ma vassalla edeuria's guardar d'enutjar-me, car jo desitge la sua mort per ço com
los seus actes dignes de gran punició són~ne mereixedors.-Duquessa mia -dix la Princesa-, jo us ame en extrem grau, e faré per vós tant com
raonablement per una germana se pot ne deu fer i encaramolt més avant; e
deixau estar la Viuda, que encara que sia vassalla vostra no hi té culpa en res. E us
demane en grácia que no cureud'ella, car jo no poria,tant fer per vós com meritau.
E altra cosa no em posa en mal pensament sinó lo meu cor, qui té molts dubtes,per ço com és cos mortal, per qué tinc dubte que la mia desaventura no em done
passions de donzella mortal. Per què us prec que no emvullau tolre lo que dar no
em poríeu car vós li podeu dar robes, joies per vostra gentilea, e diners per a
despesa. E per ço, germanamia, vós, qui sou tota plena de paciència, no cureu de
mon parlar e deixau estar aqueixes cortesies per al dijous de la Cena.