HOLA

LA DIMENSIÓ SOCIAL DE LA MORAL
1. Què és la intel·ligència social?
És el conjunt d’habilitats i capacitats que necessitem per a crear una comunitat, mantindre-la i viure dins de la comunitat.
2. Quins sentiments afavoreixen la vida en societat?
La confiança, l’altruisme, la compassió i la solidaritat.
3. Defineix-los i posa un exemple.
Confiança: sentiment que consisteix a estar segursque els altres es comportaran d’una certa manera (ens permet creure que els demes actuaran d’una manera determinada). (EX. Confiar en una amiga per a resoldre els problemes).
Altruisme: sentiment de preocupació pels altres, que ens fa moure’ns per a ajudar-los, sense esperar res a canvi (terme oposat al egoisme). (EX. Ajudar a algú a fer els deures sense esperar res a canvi).
Compassió: sentimentde pena provocat pel patiment dels altres i l’impuls d’alleujar-lo, remediar-lo o evitar-lo. (EX. En una escena de violència, quan una persona te l’impuls d’ajudar a l’altra).
Solidaritat: sentiment pel qual els essers humans tendim a criar-nos per a buscar béns comuns. (EX. Participar en una ONG).
4. Com s’originen els sentiments autoconscients i per a que ens serveixen?
S’originen quan elnostre jo s’analitza a si mateix en relació a unes normes o criteris socials (de la preocupació sobre l’opinió que tenen la resta de nosaltres). Ens serveixen per regular el comportament en absència d’un poder que ens hi obligue per la força.
5. Quins són els sentiments autoconscients?
L’orgull, la culpa i la vergonya.
6. Defineix-los i posa un exemple.
Orgull: sentiment que tenim quan estemsatisfets per haver fet alguna cosa valuosa. (EX. L’orgull que tenim al obtenir un premi acadèmic.
Culpa: emoció que apareix quan una persona es considera responsable d’un acte que no hauria d’haver fet. (EX. Quan mentim i la responsabilitat de l’acte que hem mentit, cau sobre l’altra persona).
Vergonya: emoció que sentim quant pensem que el nostre jo no mereix ser contemplat pel altres. (EX.Parlar en públic).
L’ÈTICA COM A REFLEXIÓ FILOSÒFICA
7. Quins són els autors que tractaven l’ètica en els seus inicis?
Aristòtil, Demòcrit, Sòcrates, els sofistes i Plató. Segle V a. C. A la Grècia Clàssica.
8. Que defensen els sofistes?
Defensen que cada persona pot aplicar:
El relativisme, que deia que no hi ha veritats absolutes comuns a tothom.
L’excepticisme ja que es impossible arribara tenir coneixements universals.
El convencionalisme que diu que les institucions depenen d’acords o pactes als que arriben les persones en cada comunitat de cada moment històric.
9. Que defensava Sòcrates en relació a la consciència? Quin mètode emprava per arribar a la veritat?
Defensava que tots nosaltres tenim una consciència interna pròpia, la qual tenim innatament i que ens diu que és elbo i que és el dolent.
Defensava un mètode anomenat maièutica o dialèctica per arribar a la veritat.
10. Quines qüestions ètiques es va plantejar Plató?
Va reflexionar entorn a la idea del bé, de com aconseguir una ciutat justa, el paper de l’educació en l’educació moral del ciutadà i entorn a la definició de l’estat ideal.
11. Per què l’ètica és un saber normatiu? Quins altres sabers sónnormatius?
L’ètica es un saber normatiu perquè s’ocupa de reflexionar sobre la dimensió normativa de l’ésser humà per a ser considerat bo. La política, el dret o la religió, també són sabers normatius.
12. En que es diferencien les ètiques heterònomes de les autònomes? Exemples.
En les heterònomes proposen un fonament extern al subjecte, és a dir, des de l’exterior et diuen com has d’actuar. (EX.El cristianisme). En canvi, les autònomes es defensa que es el propi subjecte l’origen i fonament de tota norma moral, és a dir, que tu mateix et dius com has d’actuar.(EX. Kant).
13. En que es diferencien les ètiques materials de les formals?
Les materials doten de contingut les normes morals: estableixen que cal fer i de quina manera. Des de fora et diuen que actues d’una manera determinada...