hola

Context cultural: vida i obra d'Anselm Turmeda (c.1352-1423)

Anselm Turmeda personifica la gran crisi espiritual que afecta el darrer segle de l'Edat Mitjana, com a conseqüència de la crisi econòmica de les darreries del segle XIV i la primera meitat del XV. En efecte, Turmeda opta per resoldre la pròpia crisi espiritual a través d'una actitud precursora de les posicions humanistes delRenaixement: un cert egocentrisme afuat per un escepticisme natural i l'afany de saber. Un breu repàs a la seva biografia situa el seu naixement a mitjan segle XIV, probablement l'any 1352, a Ciutat de Mallorca. Quan només tenia sis anys, el seu pare va decidir per a ell la carrera eclesiàstica i, fins als dotze anys, va estudiar lògica i gramàtica; després, va traslladar-se de Mallorca a Lleidaper continuar la carrera amb estudis de física i astronomia. El 1375, cap als vint-i-tres anys, ja pertanyia a l'orde franciscà. Al voltant dels vint-i-cinc, va completar estudis a Bolonya, on va romandre uns deu anys, i, probablement, a París. A Bolonya, el seu mestre de teologia, Nicolau Martel, li confià en secreta conversa les conclusions a què havia arribat, segons les quals la veritabledoctrina era l'Islam. Aleshores, impressionat per les paraules del mestre, fra Anselm decidí abraçar la fe islàmica i es va traslladar a Mallorca, d'on va viatjar a Sicília sis mesos després i, al cap de cinc mesos, embarcava cap a Tunis. Allà, acollit a la colònia cristiana, va posar-se en contacte amb el soldà, rei de Tunis, Abu-l-Abbas Ahmat, a qui va confiar el seu propòsit d'abjurar delcristianisme i convertir-se a l'Islam, cosa que va fer de manera pública davant un grup de mercaders; aleshores prengué el nom de Abd Allah ibn Abd Allah, al Targuman, al-Mayurquí, al-Muhtadí (Servidor de Déu fill del Servidor de Déu, el Torcimany o intèrpret, el Mallorquí, el Convertit a la Fe). Això succeïa el 1385, quan Turmeda devia haver complert els trenta-tres anys.

Molt ben acollit pelsoldà, va ser allotjat al mateix palau i va rebre una renda i càrrecs successius: cap de duanes i traductor oficial. Es va casar amb la filla d'un alt personatge i va tenir un fill. Dominava diferents llengües: a més del català i l'àrab, l'italià i, segurament, el francès. Va mantenir-se com a home de confiança del soldà i, a la mort d'aquest, del seu fill i successor, Abu-Faris. En aquestperíode se situa la major part de la seva obra literària, alhora que va fer créixer la llegenda que, penedit de la seva abjuració del Cristianisme, estava retingut per la força; això va provocar una veritable cadena de salconduits successius per facilitar-li el retorn, amb la garantia de ser ben rebut per l'Església --fins i tot del papa Benet XIII i els reis Ferran I d'Antequera i Alfons IV elMagnànim--; però, Anselm Turmeda no va tornar mai, probablement perquè mai no havia tingut intenció de fer-ho.

El cert és que va aconseguir de mantenir totes les portes obertes davant qualsevol eventualitat: havia convençut els cristians per una banda i, per una altra, ratificava davant els àrabs la seva fidelitat absoluta a la doctrina de Mahoma, ja que els feia conèixer tota la documentaciórebuda d'Europa. Només així podia saber-se segur davant tota possible persecució inquisitorial de qualsevol dels dos móns: va saber mantenir el doble joc fins a la mort. La seva tomba, a Tunis, és venerada públicament, atès que entre els musulmans tingué fama de savi i de santó.

Tota la producció literària de Turmeda coincideix amb el regnat del soldà i amb tot el seguit de salconduits que litransmetien des d'Europa. Això fa pensar que no escrivia pel pur plaer literari, sinó amb una finalitat utilitària, política o diplomàtica.

La primera obra de Turmeda en català va ser escrita el 1398, uns deu o dotze anys després de la seva abjuració; es tracta del Llibre dels bons amonestaments, al qual pertany el fragment que comentarem més endevant. Es tracta d'una recopilació de...