Human error cat

L’ERROR HUMÀ, de James Reason
Filosofia de les ciències empíriques Professors: Anna Estany Profitós Ivan Redondo Orta

Marc Ballabriga i Costa 2010-2011

Objectius
En aquest treball he volgut fer un anàlisi sobre com influencia l’error humà en les organitzacions i empreses que podem trobar arreu del món. Procuraré diferenciar els criteris d’error i violació, els conceptes d’error actiu ierror latent i comentar les deficiències latents que hi pot haver en una organització que poden portar, a través de opinions defectuoses o precursors de errors, a l’aparició de les accions iniciadores que esdevenen en un “event” problemàtic. Finalment amb la teoria que hem donat a classe i la bibliografia que he buscat, vull proposar un camí per tal que els individus, els líders y la pròpiaorganització puguin disminuir la possibilitat de l’error humà. Les eines que utilitzarem per arribar a aquest fi, seran l’anàlisi de causa-arrel, l’experiència operativa i la capacitació.

Introducció
Des de temps immemorials l’ésser humà ha lluitat contra el seu enemic més temible i fins el present li ha sét impossible vèncer... Estem parlant del propi error humà. Aquest enemic ha sét, estat essent iserà sempre el principal factor de pèrdues tan econòmiques com humanes, ja passant per les mediambientals entre altres. Cal no deixar de recordar algun casos ja mitificats com l’enfonsament del Titànic o el desastre de Chernobil, que a primer cop d’ull sembla ser que ens agafen ja una mica lluny. Però mirant poques dècades enrere i no marxant gaire lluny de casa, podem trobar accidents coml’esfondrament de la presa de residus d’Aznalcollar (Abril del 1998), o el vessament del Prestige (Novembre del 2002) i ara a principis del Desembre del 2010 la fuita de petroli davant les costes del Delta de l’Ebre. En tots aquests casos l’error humà fou la causa-arrel de perquè van succeir. La raó per la qual sembla ser impossible vèncer aquest enemic és el punt de radicació, el propi ésser humà.Malgrat tot, i deixant de banda la possibilitat de vèncer-lo totalment, se pot intentar lluitar contra aquest a través de l’aplicació sistemàtica de tècniques adequades. Primer de tot s’ha de partir de l’acceptació que l’ésser humà no és infalible ni tampoc invulnerable. Encara que les condicions siguin favorables, l’individu o col·lectiu de persones sempre serà propens a tenir errades i apart l’entorntambé influirà en tot moment, sobre el comportament de la persona. Davant d’aquests factors s’haurà de construir l’estratègia per tal d’evitar l’error. Les persones sempre solem adoptar una reticència inicial a l’hora d’acceptar la impossibilitat de que l’ésser humà no falla, igualment també se’ns fa difícil acceptar que tots o la majoria d’events que es tradueixen en pèrdues econòmiques o humaneses deuen a l’error humà. És important, també, tenir en compte que, encara que estiguem treballant amb equips humans excel·lents, ben entrenats, perfectament supervisats i sota els procediments més adequats, deixant de banda qui sigui el millor treballador, enginyer o gerent en el desenvolupament de les seves responsabilitats; el personal mai podrà fer millor la seva feina sense una millororganització al darrere. L’error humà es provocat per una varietat de condicions relacionades, no solament amb la conducta individual inapropiada, sinó que també per les pràctiques de lideratge i administració incompetents, així com per debilitats organitzatives.

¿Error o Violació?
És important separar aquests dos conceptes. L’error per una banda és una acció que es desvia, desintensionadament, d’uncomportament esperat d’acord a alguns paràmetres. L’error involucre problemes amb el procediment mental de l’activitat o amb la informació relacionada amb la tasca que s’està duent a terme. Per altra banda, una violació és una desviació deliberada del comportament esperat. La violació apareix per factors motivacionals de l’individu o de la organització.

Dos tipus d’errors
· Errors actius:...