Ibn Jaldún

QÜESTIONARI 1.1

1. Pensament:
Per a Ibn Jaldún, la història és l'anàlisi de les civilitzacions tant en l'aspecte extern com a intern: externament, a través del relat cronològic dels fets;internament, mitjançant una anàlisi lògica i interrelacionat dels esdeveniments històrics per situar les seves conseqüències en el present i les tendències de futur.
L’enfocament de l’estudi de lessocietats que realitza és un enfocament històric. Distingeix amb claredat la simple narració dels fets objecte de la histografia, de la interpretació filosòfica d’aquests fets.
Tracta una ciència nova,tant pel seu objectiu i mètode com pels seus postulats i conclusions. És el que actualment diríem “antropologia filosòfica”, basada en la història, els canvis econòmics i la vida social en general.2. Biografia:
Nasqué a Tunis el 1332 fill d'una família de classe alta d'origen andalusí, els Banū Khaldūn, que havia emigrat a Ceuta després de la caiguda de Sevilla a mans de les forces de laReconquesta a mitjans del segle XIII. Sota la dinastia Hàfsida d'Ifriquiya alguns dels membres de la seva família van ocupar càrrecs polítics, per exemple el seu besavi fou ministre de finances sota elmandat de l'emir Abu-Zakariyya Yahya ibn Abd-al-Wàhid, però el seu avi i el seu pare van sortir de de la vida política i es van unir a un ordre místic
La seva obra principal es coneix com elsProlegòmens (المقدّمة‎ al-muqaddima).
Tingué una vida molt activa com a polític, que el dugué des de Marroc fins a Egipte, y també com a diplomàtic, va ser ambaixador davant de Pedro el Cruel de Castella i, dugué la seva última missió davant Tamerlan, prop de Damasco.
3. Context històric:
El segle XIV és un segle ple de calamitats. Violentes crisis copsen els països del Mediterrani. La seva vidava paral·lela a la Guerra dels cent anys entre França i Anglaterra, la pesta negra colpeja el Vell Mon. És la època de la fundació de Tenochtitlan, del regne de Tezozómoc (1363 a 1427) i del any...