Imperio

La inauguració de l’imperi. August.
Un cop vençut Marc Antoni,Octavi esdevingué l’únic senyor de Roma. La gent ,cansada d’un període bèl·lic tan llarg , va acceptar fàcilment el nou sistema de govern : el règim imperial,que hauria de basar-se em un govern de caire monàrquic exercit per una única persona i que duraria fins l’any 476 dC.
Amb tot, Octavi respectà la constitució vigent però vaanar buidant de poder polític les institucions. Paral·lelament , va anar assumint el poder,a còpia d’acumular títols i càrrecs.
La reforma Augusta.
Octavi August va reformar l’organització del govern i de les províncies;va dur a terme una política urbanística i va recuperar moltes de les característiques de la religió antiga i posà la primera pedra del que seria el culte a l’emperador i a la sevafamília. Finalment,va iniciar un procés de moralització de la societat,restablint molts dels costums antics. S’envoltà també de col·laboradors que li van fer de consellers, entre els quals cal assenyalar Agripa ,gran general i company de batalla i, més tard, gendre seu , i Mecenàs , diplomàtic i protector de literas com Virgili i Horaci.
El territori.
Des de l’any 60aC fins a la mort d’Augustl’imperi s’amplià amb la incorporació de nous territoris. Aquets nous territoris es distribuirien administrativament en províncies , els límits de les quals van variar durant l’imperi, d’acord amb les necessitats de cada moment. Aquesta gran ampliació territorial va establir fronteres amb civilitzacions molt diverses i sempre molt geloses de conservar la independència .
L’any 27 aC es vandistribuir totes les províncies romanes en dos grans blocs:unes de sobirania senatorial i les altres de sobirania imperial. Les primeres coincidien amb els territoris menys conflictius bèl·licament i eren governats per un proconsul que depenia del Senat;les segones,eren generalment províncies fronteres governades per un legatus Augusti, el qual era escollit directament per l’emperador.
La dinastiaJúlio-Clàudia (14-68).
A August sempre el va preocupar molt que, amb la seva mort, s’iniciés una altra vegada una guerra civil entre els seus possibles successors. Per evitar-ho , va creure que el millor era demostrar en vida qui era el seu preferit, adoptant-lo o fent-lo casar amb la seva única filla Júlia. Tiberi va ser qui va succeir a August, després que la resta de candidats haguessin mort abansque ell. Aleshores ja era indiscutible la necessitat que un imperi tan extens fos governat per una sola persona i,amb aquesta mesura, s’introduí a Roma la successió dinàstica,concepte que havia estat rebutjat insistentment pels homes de la república.
Característiques generals.
Aquets primers emperadors van preservar moltes de les funcions que tenia el Senat, tot i que de manera moltcontrolada. Això ni impedí que hi hagués una certa oposició encapçalada per les antigues famílies aristocràtiques,que intentaren diversos cop d’estat contra ells.
La presència de les tropes a les fronteres de l’imperi,cada vegada més imprescindible,i el paper desenvolupat per la guàrdia pretoriana en l’elecció dels últims emperadors ja insinuaven la gran importància que, temps a venir,tindria l’exèrcit enel desenvolupament de la política.
Tiberi(14-37).
Sempre va ocupar un segon lloc en els designis successors d’August fins que la mort de tots els seus possibles rivals el va convertir en emperador. No va ser gaire popular, hi va contribuir el fet que es va confiar massa en el seu prefecte del pretori,Sejà,qui l’apartà del poble aconsellant-li que es retirés a Capri. Des del seu palau en aquestailla va esdevenir un governat embogit,que sembrà un règim de terror.
Gai Juli Cèsar”Calígula”(37-41).
A la mort de Tiberi va ser proclamat emperador amb gran acontentament del Senat i del poble. Ha passat a l’historia com un individu cruel i obscè ,que va morir assassinat quatre anys després de ser proclamat emperador a causa d’una conspiració de la guàrdia pretoriana.
Claudi(41-54).
Va...