informatica

III. REQUISITS
A. TALLES
Per començar, s’ha de citar que no hi ha unes talles específiques que defineixin un model professional –ja que aquest es mou en molts àmbits-. Així que presentem un seguit de les mesures establertes que podríem agrupar en el següent apartat:
Les menors de 16 anys i les models que tinguin un índex de massa corporal per sota de 18.5 no són vàlides per a desfilar.
Enles noves col·leccions tan sols podran desfilar models de talles 46 i 48, ni que estiguin per sota ni que les superin. (Per exemple: una jove que amidi 1.75 i pesi menys de 55.4 quilos no podrà desfilar en passarel·la).
En general, les dones han de tenir entre 172cm a 180cm . El rang d'edat pot ser dels 14 als 25 anys.
Per als homes és més flexible i es pot començar a partir de l'edat de 16 finsa finals dels 40 anys. Han de tenir entre 180cm a 188cm.
A. 1. Conclusions
En conclusió, el model femení del que parlem es tracta d’una figura esvelta, alçada superior a la mitjana, mesures publicitàries i un parell de cames llargues i tornejades.
De manera similar, el model masculí destaca per la importància de l’exercici físic, estatura superior a la mitjana, esquena ampla i cames llargues iesportives.
B. QUALITATS D’UN MODEL
No hi ha uns trets exactes que estableixin o no una persona com a model. Per això, si ens remuntem al codi entre els representants i el model, es basa en transmetre als joves la importància d’una bona qualitat de vida i saludable. I a més, protegeix la salut de manera que l'índex de la massa corporal d'una model no ha de ser inferior a 18,5.
Els promotorsdel codi es van comprometre a “revalorar el model de bellesa”.
També consideren que les joves menors de 16 anys no estaran preparades per al món professional de la moda i corren el risc de transmetre missatges equivocats.
Els models han de presentar un certificat mèdic, basat en una avaluació que evidenciï i tingui en compte criteris científics i diagnòstics en matèria de desordres alimentaris.Així, es comprometen a no fer desfilar o a posar models el certificat mèdic de les quals revelés l'evidència de problemes alimentaris.
B. 1. Conclusions
En definitiva, en el món de la moda exigeixen uns requisits molt específics i controlats – per tant, no són fàcils de aconseguir – a més, per ser model s’han de reunir una sèrie de condicions necessàries per assolir un renom.
Com es mostraanteriorment, amb el pas del temps, s’han confeccionat pautes que restringeixen el mercat a models amb condicions factibles i raonables.
C. NORMES D’UN MODEL
A continuació s’exposen un seguit de normes basades en les regles d’or que s’han de seguir per ser model - segons els professionals d’aquest domini-.
1. El món del modelatge no és etern. Existeix mentre perdura la joventut i bellesa. Quans'acaba, el model s'ha de buscar la vida com qualsevol altra persona.
Per a això s'ha de ser conscient que la professió és efímera, transitòria, cal tenir en compte les decisions que es prenen i la seva possible repercussió futura. S'hauria de tenir programat el que es farà una vegada els càstings i els treballs en passarel·la escassegin.
2. Ningú regalarà gens en el món de la moda. Ja es pot serbonica i simpàtica, llesta i tenir fortuna, però si no es té unes qualitats innates no es val gens.
3. Per a ser model cal conèixer el mitjà en el qual es va a treballar, buscar gent experimentada i informar-se. Adonar-se que cal prendre-se'l sèriament si es vol triomfar.
4. Es necessita un conjunt perfecte de diversos factors: actitud, imatge, motivació, caràcter, esforç, decisió,personalitat i molta maduresa. Tot això i una mica de sort ajuden a desfilar en importants passarel·les, però són molt poques les que hi arriben de manera sana.
5. Cal tenir la maduresa suficient per a poder viure en el món caòtic de les models en què les drogues i l’alcohol estan molt a prop de la moda i molt lluny de la realitat.
6. S’ha de posseir la suficient força i caràcter com per a no rebaixar-se...