informatica

UN BON ESTUDIANT

Un any abans d'aquesta dispersió, els Pares del Cor de Maria, com ja he indicat, estimulats sens dubte per l'aparent prosperitat del col·legi de l'exseminarista, havien obertunes classes de segon ensenyament. L'oncle i la mare recordaven els progressos que en primeres lletres jo havia fet entre els religiosos, i em van posar de nou a llurs mans tot fent-se grans esperances.Ara sí que acabaria el batxillerat amb brillantor. Jo mateix vaig començar el curs amb veritable delit.
Però en veure que tot i haver plegat l'exseminarista, havien estat poquíssimes les famílies queels havien portat els nois per fer-los seguir estudis, els religiosos van desmaiar, i l'any següent van tancar les classes de segon ensenyament.

Jo em vaig trobar altra vegada al carrer. Era unallàstima. M'havia entrat el gust per l'estudi. Un del Pares professors era pedant i antipàtic; però n'hi havia un altre d'intel·ligent i suavíssim, la fesomia amorosa del qual he intentat de pintar enel Pare Aleu, del Cercle Màgic. Aquest Pare Pou, d'agradable memòria, es comportava amb mi com aquell amb Janet. Estimulava la meva vocació poètica amb llibres de bons versos, que ell em prestava, icorregia els meus assaigs puerils que jo vaig atrevir-me a mostrar-li i dels quals ell va tenir la benevolència de no mofar-se. Era un catalanista fervent, una ànima tendra i poètica. Jo estavaorgullós de la seva amistat. Ell em va fer estimar l'estudi i desvetllà el meu amor pels llibres catalans. Entre nosaltres dos havia nascut una afecció sincera que el tancament del col·legi impedí queprengués volada. Mai més no he sabut res d'ell, però no he deixat de recordar-lo amb agraïment i afecte.
Havia aprovat el quart any de batxillerat a Tarragona, on el Pare pedant i antipàtic m'havia dut aexaminar-me junt amb altres nois. Per un any que em mancava, l'oncle i la mare van decidir que el cursés a l'Institut de Reus, on durant tot un curs vaig anar a peu des de la Selva. Fou l'únic curs...