Ingeniero Químico
Páginas: 21 (5092 palabras)
Publicado: 16 de febrero de 2013
[pic]
La Girona abans de Gerunda:
En els voltants del que molt més tard es convertiria en Gerunda, durant el paleolític inferior, aproximadament fa uns trenta mil anys, s’han detectat les restes dels primers pobladors; que a pesar de no haver trobat restes humanes, es sobreentén la seva presència perquè s’han trobat eines. Durant el neolític també s’han trobatrestes humanes a Girona concretament a Montilivi i a la Creueta.
En la muntanya on està situada la Girona antiga no s’han trobat restes, com a mínim per ara, que expliquessin l’existència d’un poblat íber.
Els pobladors del territori, abans de l’època romana, sembla que pertanyien a una tribu d’indigeta, tribu assentada a l’Empordà, però alguns autors apunten que pertanyien als ausetans,instal·lats a la comarca d’Osona.
La fundació de Gerunda:
Fa aproximadament uns 2100 anys, concretament en el si de les guerres de Sartori, cap al 77 ac. Pompejo va edificar un oppidum, una plaça forta emmurallada, sobre la Via Heraclea (posteriorment la Via Augusta ) per a defensar-la i lluitar contra els enemics. És per aquest motiu purament militar que els romans van edificar Girona, peròvan escollir-la per dos motius claus:
- El primer és que com està rodejada per quatre rius, el Ter, l’Onyar, i altres dos que són menys importants, el Galligans i el Güell, tenen el recurs de l’aigua assegurat (amb l’aigua gairebé es feia tot).
- El segon és per el seu territori, perquè com he dit havia de defensar la Via Augusta que passava pel centre de la ciutat. Aquesta és mésantiga que la ciutat i des de la Via Augusta es van crear els altres carrers. En la Girona actual la Via Augusta és el carrer de la força, el carrer dels ciutadans i la Posada de Sant Martí.
La ciutat estava emmurallada, el recinte era de planta triangular amb la base sobre l’Onyar i el vèrtex en la torre de Gironella. En aquest perímetre podien viure tres mil habitants, la muralla estava pervigilar, per controlar l’entrada i sortida de la gent, per defensar-la d’atacs i per delimitar el seu territori, fora estava el regne de l’obscuritat.
Tot i que Girona es trobava a l’interior i llunyana de la costa, disposava d’una bona connexió amb el port de Empúries.
PLÀNOL DE GERUNDA:
[pic]
Partint de la pujada de Sant Feliu (1), on es poden observar parts de muralla, entrem al’església de Sant Feliu on es troben, encastats als murs, els vuit sarcòfags (2) trobats en aquest indret. A poca distància, resseguint per l’exterior l’antic mur de la ciutat, trobem el Portal de Sobreportes (3) en el que existeixen dues torres quadrangulars romanes, envoltades i revestides a l’època medieval, i que avui presenten un aspecte exterior cilíndric.
Seguint cap a la part alta de laciutat pel Passeig Arqueològic arribem a la torre Gironella (4), on es troben diversos vestigis del passat romà de Girona. Des d’aquest indret també podem gaudir d’una impressionant panoràmica de la Vall de Sant Daniel.
Baixant el traçat de la muralla, arribem als jardins Joan Fuster (5), amb notables exemples de la muralla fundacional romana, i a la Plaça de Sant Domènce on segueix la murallaromana i s’hi troba la porta Rufina (5), única exempta de la ciutat.
Per completar el recorregut, cal passejar pel carrer de la Força (6), el que havia estat la via principal de Gerunda, la Via Augusta en aquella època anomenada Kardo maximus i pel carrer Ballesteries (6), on encara s’hi troben restes de muralla i torre romanes, a l’entrada d’un edifici construït encastat a la muralla, com tots elsdel carrer.
Es pot finaltizar l’itinerari visitant els dos museus en els que es poden contemplar elements del passat romà de Girona, el Museu d’Història de la Ciutat (7), situat al carrer de la Força, i al Museu d’Arqueologia, a Sant Pere del Galligans.
El cristianisme a Girona:
El cristianisme va arribar aviat, possiblement al final del segle III i va anar propagant-se per...
La Girona abans de Gerunda:
En els voltants del que molt més tard es convertiria en Gerunda, durant el paleolític inferior, aproximadament fa uns trenta mil anys, s’han detectat les restes dels primers pobladors; que a pesar de no haver trobat restes humanes, es sobreentén la seva presència perquè s’han trobat eines. Durant el neolític també s’han trobatrestes humanes a Girona concretament a Montilivi i a la Creueta.
En la muntanya on està situada la Girona antiga no s’han trobat restes, com a mínim per ara, que expliquessin l’existència d’un poblat íber.
Els pobladors del territori, abans de l’època romana, sembla que pertanyien a una tribu d’indigeta, tribu assentada a l’Empordà, però alguns autors apunten que pertanyien als ausetans,instal·lats a la comarca d’Osona.
La fundació de Gerunda:
Fa aproximadament uns 2100 anys, concretament en el si de les guerres de Sartori, cap al 77 ac. Pompejo va edificar un oppidum, una plaça forta emmurallada, sobre la Via Heraclea (posteriorment la Via Augusta ) per a defensar-la i lluitar contra els enemics. És per aquest motiu purament militar que els romans van edificar Girona, peròvan escollir-la per dos motius claus:
- El primer és que com està rodejada per quatre rius, el Ter, l’Onyar, i altres dos que són menys importants, el Galligans i el Güell, tenen el recurs de l’aigua assegurat (amb l’aigua gairebé es feia tot).
- El segon és per el seu territori, perquè com he dit havia de defensar la Via Augusta que passava pel centre de la ciutat. Aquesta és mésantiga que la ciutat i des de la Via Augusta es van crear els altres carrers. En la Girona actual la Via Augusta és el carrer de la força, el carrer dels ciutadans i la Posada de Sant Martí.
La ciutat estava emmurallada, el recinte era de planta triangular amb la base sobre l’Onyar i el vèrtex en la torre de Gironella. En aquest perímetre podien viure tres mil habitants, la muralla estava pervigilar, per controlar l’entrada i sortida de la gent, per defensar-la d’atacs i per delimitar el seu territori, fora estava el regne de l’obscuritat.
Tot i que Girona es trobava a l’interior i llunyana de la costa, disposava d’una bona connexió amb el port de Empúries.
PLÀNOL DE GERUNDA:
[pic]
Partint de la pujada de Sant Feliu (1), on es poden observar parts de muralla, entrem al’església de Sant Feliu on es troben, encastats als murs, els vuit sarcòfags (2) trobats en aquest indret. A poca distància, resseguint per l’exterior l’antic mur de la ciutat, trobem el Portal de Sobreportes (3) en el que existeixen dues torres quadrangulars romanes, envoltades i revestides a l’època medieval, i que avui presenten un aspecte exterior cilíndric.
Seguint cap a la part alta de laciutat pel Passeig Arqueològic arribem a la torre Gironella (4), on es troben diversos vestigis del passat romà de Girona. Des d’aquest indret també podem gaudir d’una impressionant panoràmica de la Vall de Sant Daniel.
Baixant el traçat de la muralla, arribem als jardins Joan Fuster (5), amb notables exemples de la muralla fundacional romana, i a la Plaça de Sant Domènce on segueix la murallaromana i s’hi troba la porta Rufina (5), única exempta de la ciutat.
Per completar el recorregut, cal passejar pel carrer de la Força (6), el que havia estat la via principal de Gerunda, la Via Augusta en aquella època anomenada Kardo maximus i pel carrer Ballesteries (6), on encara s’hi troben restes de muralla i torre romanes, a l’entrada d’un edifici construït encastat a la muralla, com tots elsdel carrer.
Es pot finaltizar l’itinerari visitant els dos museus en els que es poden contemplar elements del passat romà de Girona, el Museu d’Història de la Ciutat (7), situat al carrer de la Força, i al Museu d’Arqueologia, a Sant Pere del Galligans.
El cristianisme a Girona:
El cristianisme va arribar aviat, possiblement al final del segle III i va anar propagant-se per...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.