Introducció Epistemològica:  Història,  Diversitat I Relativitat...

Introducció
epistemològica:
història, diversitat
i relativitat
cultural
Josep Cervelló Autuori
PID_00166550

© FUOC • PID_00166550

 Introducció epistemològica: història, diversitat i relativitat...

Índex

1.

Epistemologia i metodologia històriques....................................

5

2.

Alteritat ihistòria.............................................................................

9

3.

Discurs mític i discurs lògic.............................................................

13

4.

Bibliografia..........................................................................................

19

© FUOC • PID_00166550

5

 Introducció epistemològica: història, diversitat i relativitat...

1. Epistemologia i metodologia històriquesLa vida no es la que uno vivió, sino la que uno recuerda y cómo la recuerda para contarla.
Gabriel García Márquez

1. El filòsof italià Benedetto￿Croce deia que "tota veritable història és història
contemporània". Amb això volia dir que la història dels historiadors no és la
descripció asèptica d'una realitat objectiva, sinó una construcció discursiva, filla del seu temps, alhora condicionadaper aquest i reflex d'aquest. En un llibre
de converses amb el gran medievalista francès Georges￿Duby￿(vegeu la lectura
1), un altre filòsof, Guy￿Lardreau,￿explicava que "hi ha dues grans concepcions de la història [...]: nominalista i realista. D'una banda, els nominalistes,
per als quals la història es redueix en definitiva al conjunt de discursos sobre
el passat [...]. El passat noexisteix, només hi ha els seus noms. [...] D'altra
banda, els realistes, per als quals el passat és clarament una realitat que s'ha
de restaurar [...] [, i és] possible construir un saber positiu de la història". És
el debat entre els relativistes i els positivistes. La posició d'uns i altres depèn,
de fet, de quina de les dues accepcions de la paraula història es pren com a
més operativa. Perhistòria entenem alhora el passat i l'estudi i la narració del
passat, és a dir, el temps i les situacions culturals que ens han precedit i la disciplina que els analitza. Els positivistes-realistes fan més èmfasi en la primera
accepció, mentre que els relativistes-nominalistes fan més èmfasi en la segona.
Per als primers, el passat és alguna cosa real i objectivament cognoscible. Per
alssegons, tot i la realitat del passat, aquest és incognoscible de manera objectiva perquè l'apropament està condicionat per les fonts existents i sotmès a la
subjectivitat de qui s'hi apropa, és a dir, de l'historiador.
Preguntat per la seva posició epistemològica, Duby es declarava "nominalista
moderat" i responia: "Respecte a mi, vull dir que el que jo escric és la meva història, és a dir, que joem parlo a mi mateix, i que no tinc cap intenció d'amagar
la subjectivitat del meu discurs". I afegia: "Per què m'he fet historiador? No ho
sé. Potser, en part, per la meva infantesa parisina? Perquè en el paisatge que
recorria, molt d'hora, quan tenia set o vuit anys, s'aixecaven edificis estranys
que em feien somiar el fons de les edats: Nôtre Dame, la Conciergerie". I encara: "Estictotalment disposat a admetre que les investigacions que he fet sobre
el parentiu, així com l'estudi, molt especial, sobre [els joves], que tot això té
relació (encara que inconscient) amb la percepció que jo pogués tenir de la
societat que m'envoltava. En aquells temps, a principis dels anys seixanta, jo
era professor en una universitat en plena i sorprenent expansió; tenia el privilegi d'estar encontacte immediat amb una certa juventut, que s'incorporava
a aquesta universitat i que era cada cop més nombrosa, cada cop més tumultuosa, inquieta i frustrada. Segurament no hauria creat la meva problemàtica
de la mateixa manera en una societat estable, segura d'ella mateixa, conformista. Sens dubte, hi va haver per part meva una percepció, impalpable i no

© FUOC • PID_00166550

6...