Inundaciones Siglo Xx

Les inundacions a Catalunya, 1962
1. Context històric, social, geogràfic...
L’any 1962 Catalunya i, en general, Espanya es troben en la segona etapa de la dictadura franquista que domina gran part de la història més propera d’Espanya. El país sortia d’una greu crisi provocada per una política autàrquica per part del general Franco. S’ha aprovat un pla d’estabilització i els tecnòcrates hanagafat càrrecs d’influència sobre el cabdill. Començava una etapa de recuperació econòmica, però tot just començava. L’economia s’havia liberalitzat, però es van aprovar un seguit de “Planes de Desarrollo” que van aconseguir equilibrar la balança de deutes de l’Estat.
Durant els anys 1940 i 1950 molts immigrants procedents de tota Espanya i de l’estranger van arribar a Catalunya, i per laconfluència de les fàbriques i la feina, molt acumulada al Vallès, van anar a parar a ciutats com Rubí, Terrassa o Sabadell. Per tant, en la dècada dels 60 molts immigrants vivien a aquests llocs.
El desastre va tenir lloc al Vallès. Feia quatre mesos que Espanya i, en especial Catalunya i les seves comarques centrals i litorals estaven sofrint una greu sequera. Prop del Vallès passen dos rius moltimportants, per la seva grandària, a Catalunya: el Besòs i el Llobregat. La majoria dels rius que passen pel Vallès són afluents d’un o de l’altre. Entre els més afectats trobem el Ripoll, la Riera de Rubí o la Riera de les Arenes. L’especulació del sòl, la urbanització anàrquica, l’autoconstrucció, la imprevisió, havien situat cases molt a prop o gairebé al mateix llit de les rieres que envoltaven laciutat.
2. Els fets
Com ja hem dit abans, durant els mesos d’estiu de l’any 1962 va haver-hi un llarg període de sequera a Catalunya que va deixar bastant secs rius i pantans. El dia 25 de setembre d’aquell any, entre les 7 i les 12 de la nit, un conjunt de pluges torrencials va provocar que caiguessin més de 225 litres per metre quadrat en ciutats com Terrassa. Segons algun dels testimonis,els llampecs només van contribuir a fer més díficil de passar una nit calorosa, plena d’incertesa i mort. La falta de llum solar afegit amb el tall de la llum va provocar que ningú sabés que estava passant.
A les 7 de la tarda es va posar a ploure i està escrit que a partir de les 9 ja no hi havia llum. L’aigua es començava a colar per les petites escletxes de les portes i entrava a dins de lescases. El terror s’anava sembrant mica en mica ja que l’aigua de la pluja en arribar a la superfície amb la força que ho feia, provocava un soroll molt fort. A més, al inundar-se totes les cases, la mateixa aigua, amb moltíssima força feia cruixir les estructures de les cases. Durant la nit, tota l’aigua caiguda a dalt de les muntanyes i turons va anar baixant direcció al mar, canalitzada en elsdiversos rius i torrents que es van desbordar de mala manera.
Es va arribar a uns grans cabals màxims estimats: 1.750 m3/s a la riera de les Arenes (Rubí), 2.000 m3/s del riu Ripoll (Sabadell), 3.200 m3/s a Cerdanyola del Vallès i 5.000 m3/s del Besòs (Sant Adrià del Besòs) . El riu Ripoll va créixer entre quatre i sis metres degut a la inundació, i es va emportar tot el que tenia per davant.
Enel pas del riu Ripoll per Sabadell, es va emportar fàbriques i habitatges construïts al voltant del llit del riu construïdes per abarcar la onada de immigració. Un dels barris més afectats va ser el barri de Torre-Romeu, construït en la seva majoria sobre el llit del riu. El mateix va passar en la major part de localitats del Vallès Occidental. Un altre incident a destacar és la destrucció del pontde FGC de les Fonts.
Si bé la comarca més afectada va ser el Vallès Occidental, altres comarques com el Maresme també es van veure afectades. El riu Besòs va créixer de tal manera que va destruir el pont de la RENFE de Sant Adrià. D’aquesta manera Mataró i la comarca en general van quedar incomunicats via fèrria respecte la resta de Catalunya.
3. Resposta i resultats
El pànic va envair...