invitación a la sociologia

P.L. BERGER
INVITACIÓ A LA SOCIOLOGIA
Una perspectiva humanística
CAPÍTOL 1: La sociologia com a distracció personal
Informació general
Berger comença per intentar "netejar la coberta" sobre la sociologia i els sociòlegs, tractant d'aclarir exactament el que i que "no són" abans d'afirmar que ell mateix el concepte.
Comença abordant sis imatges "ambigües" dels sociòlegs, fent èmfasi enque cada imatge per si mateixa és només parcialment certa, fins i tot quan es prenen en conjunt.
L'autor mostra una claredat de pensament en molts temes dins de la disciplina, així com aquesta dins de les ciències socials en general.
Després es retrata la seva passió per la sociologia que, resulta, que ha estat i segueix sent compartida per molts de nosaltres.
AMBIGÜITAT D'IMATGES D'UNSOCIÒLEG
Com a treballador social
Es refereix a la pràctica d'ajudar a les persones, però el fet es que la informació sociològica és valuosa per a qualsevol persona, cosa que ser sociòleg no és igual a donar informació humanitària.
Aquesta pot ser utilitzada per a la lluita contra la delinqüència i el crim o per promoure-ho.
Com teòric per al treball social
El treball social està més aviatinfluenciat per la psicologia que per la sociologia, a més, el treball social és una pràctica i la sociologia no ho és, sinó que és un intent d'entendre.
Igualment el treball social podria basar-se en un millor coneixement gràcies a la sociologia, però aquesta comprensió sociològica pot ser recomanada tant als treballadors socials, com als venedors, les infermeres, els evangelistes o els polítics, defet, a qualsevol persona que els seus objectius impliquin la manipulació dels homes, a tots els efectes morals i justificacions.
La sociologia té la qualitat de ser lliure de valors, el que no significa que el sociòleg no té o no hauria de tenir valors personals, només que el sociòleg ha de saber separar-los al fer el treball sociològic.
"El sociòleg intenta veure el que està allà. Pot teniresperances o temors respecte al que pot trobar. Però tractarà de veure-ho malgrat les seves esperances o temors. Està produint un acte de percepció pura, tan pura com li ho permetin uns mitjans humanament limitats”
Què hi ha de les qüestions sociològiques? El sociòleg s’ha de preguntar els objectius de qui el paga per qüestions morals, però hem de saber que això, no és una pregunta sociològica.Com un reformador social
Llarga tradició a Europa i Amèrica. Auguste Comte (francès) defineix la sociologia com “la doctrina del progrés”, una que juga el paper d’àrbitre de totes les branques del coneixement, per al benestar i la prosperitat dels homes.
La qüestió és la mateixa que l'anterior, relativa al "treballador social", res inherent a la informació sociològica que condueix a la"reforma".
Tot i així en algunes ocasions les aportacions de la sociologia han contribuït a millorar el destí d’un o altre grup d’humans: l’aplicació del coneixement sociològic a la pràctica penitenciaria de molts països occidentals, la decisió del TS al 1954 sobre la segregació racial a les escoles...
Com un recol·lector d'estadístiques
L'enquesta es una gran part de la investigació sociològica, donatel treball "parasociològic" de l'opinió pública i dels estudis de mercat.
Berger admet que hi ha alguna cosa en aquesta imatge que lamentablement va més enllà de la fantasia. Des de la Primera Guerra Mundial (amb una mica d'inversió des d'aleshores) la sociologia nord-americana es va allunyar força de les preocupacions teòriques per a concentrar-se bàsicament en la realització d’estudis empíricsmolt concrets i delimitats. (Estudis Kinsey)
L'adopció del criteri de la productivitat, tal com s'utilitza en el món dels negocis, discuteix el que ha arribat a ser conegut com el sistema de "publicar o morir" al món acadèmic. La productivitat determinada pel nombre d'articles i llibres "acceptats" per les revistes porta sempre a treballar en "algun petit estudi empíric sobre un tema...