Items 6 y 9 literatura valenciano

ITEM 6
Abans del colp d’Estat de 1936, la poesia catalana havia aconseguit uns nivells notables de qualitat literària. Alguns dels poetes més importants van ser: Josep Carner, Carles Riba o Josep Vicenç Foix. Quan es va reprendre l’activitat poètica, la poesia de postguerra va seguir les línies bàsiques anteriors a la guerra: la simbolista, la recerca oberta per les avantguardes, i altra mésrealista. La influència simbolista permet l’ús del ritme de les paraules i dels símbols. El poeta ha de suggerir la realitat més que no anomenar-la. Va anar evolucionant cap a la "poesia pura", donant lloc a una poesia intel·lectualitzada, conceptista i amb un alt grau d’abstracció. El període de postguerra va començar amb l’aparició de dos llibres clau, Nabí, de Josep Carner, i Elegies deBierville, de Carles Riba. Durant aquests anys se seguiren emprant tècniques simbolistes, però la temàtica dels poemes enquadrats en aquesta línia s’obri més a l’exterior (preocupacions del moment, problemàtica civil...). Quant a la tendència avantguardista, sobretot surrealista, en el cas de Foix, la investigació el va dur a convertir la recuperació de les veus de la tradició medieval catalana (AusiàsMarch, Llull i els trobadors) i de Petrarca, en una manifestació d’avantguarda, combinació de tradició i modernitat. La tendència realista va estar influïda per la crítica marxista i l’existencialisme. Propugnava el compromís dels intel·lectuals amb el seu temps i amb la col·lectivitat, i feia una denúncia social de la dictadura. Defensava l’ús d’una llengua més directa i col·loquial, donant-li mésimportancia al contingut que a la forma. Els temes són la reflexió moral, la denúncia social i política, la temàtica satírica i la quotidianitat.
ITEM 6 (EVA)
Els estudis historiogràfics ens han permés dividir la postguerra en tres etapes: la postguerra inmediata (1939-1945), la primera consolidació (1945-1959) i la segona consolidació (1959-1970).En aquesta primera etapa la majoria dels escriptorses trobaven a l’exili. El tema principal era la representació de la pàtria aniquilada pels feixistes. Dos llibres de poemes molt importants, escrits per autors exiliats a Amèrica, van ser Nabí, de Josep Carner i Elegies de Bierville, de Carles Riba.Durant la segona etapa va disminuir la censura i es va poder començar a crear una literatura més realista. Per això eren editades clandestinament, comAriel, Antologia i Dau al set.Al País Valencià, amb l’arribada dels anys cinquanta va sorgir una nova generació d’escriptors, com Xavier Casp i Miquel Adlert, de caràcter més simbolista, que ràpidament va deixar enrere la influència d’altres escriptors com Carles Salvador.  És també durant aquesta època quan la poesia social sorgirà en les lletres catalanes i , cap als anys 60, es consagrarà comel centre del sistema poètic. La mort de Carles Riba marcarà el final d’aquesta etapa simbolista. Fins i tot alguns poetes com Joan Vinyoli van fer un canvi d'orientació cap a un major realisme.Aquesta hegemonia del realisme coincideix amb la tercera etapa, moment en que es produeix l'arribada d'una nova generació de formació tecnocràtica.A finals dels seixanta el realisme entra en crisi ja queautors com Josep M. Castellet i Pere Gimferreri evolucionen cap a un accent més individual, influïts pel simbolisme i el surrealisme. En aquesta generació dels setanta, podem incloure  a Francesc Parcerisas, Joan Navarro, Brossa, etc.També cal destacar l’esforç de La Nova Cançó i de cantautors com Lluís Llach o Raimon que varen escriure poemes en català en un moment de forta repressió política.ITEM 9
La poesía catalana ha anat evolucionant i sofrint canvis. Als setanta aparegueren nous poetes que buscaven sintonitzar amb la resta del domini lingüístic i mantenien un comportament de rebel.lia a partir del simbolisme i el surrealisme com a maneres d'aconseguir una lírica moderna. La poesia dels setanta fou ambiciosa i innovadora, incorporà el rigor del llenguatge,el joc dels mots, la...