Jardí vora el mar- mercè rodoreda

FOTOGRAFIA DE MODA I BELLESA I LES REVISTES DE MODA
DEFINICIÓ:
La fotografia és la tècnica de gravar imatges fixes sobre una superfície de material sensible a la llum basant-se en el principi de la càmera obscura. En la càmera obscura s'aconsegueix projectar una imatge nítida captada per una lent o un conjunt de lents sobre una superfície. Per emmagatzemar aquesta imatge les càmeresfotogràfiques utilitzaven fins fa uns anys exclusivament les pel·lícules sensibles; en canvi, ara s'empren també sensor digitals.[1]
Per tant, s'anomena fotografia al procediment que permet d'obtenir, per mitjà de la llum (o d'altres radiacions electromagnètiques) i de substàncies químiques, imatges permanents d'un objecte, sobre superfícies convenientment preparades. Aquestes imatges permanents sónanomenades, per extensió, fotografies. La paraula fotografia prové del grec i significa "dibuixar amb la llum" (de photós, llum, i graphe, escriptura).
La fotografia es pot classificar sota la més àmplia denominació de tractament d'imatges i, per aquesta raó ha fascinat tant a científics com a artistes des dels seus inicis. Els científics, sobretot, han aprofitat la seva capacitat per plasmar ambprecisió tot tipus de circumstàncies i estudis, com els de la locomoció humana i animal d'Eadweard Muybridge (1887). Els artistes també han estat seduïts per aquests aspectes però han tractat sempre d'anar més enllà de la simple representació foto-mecànica de la realitat.
Els elements imprescindibles per a fer una fotografia són, essencialment, el material sensible, la càmera fotogràfica i el laboratorifotogràfic, que presenten característiques força variables. Les operacions bàsiques que porten a l'obtenció d'una fotografia són, essencialment, la presa de vista (o exposició), i el tractament de la imatge latent enregistrada en el material sensible; la menor o major complexitat d'ambdues operacions depèn dels tipus de material emprat i del resultat que hom vulgui obtenir. Segons que el materialsensible emprat permeti l'obtenció d'imatges en color o només en blanc i negre, hom parla de fotografia en color i de fotografia en blanc i negre, respectivament.
Per aquesta norma, podríem determinar un fotògraf com la persona que estudia i s’ encarrega d’ aplicar a nivell professional els termes i aplicacions de la fotografia.
En aquesta recerca, podreu identificar la trajectòria d’ unfotògraf, el qual s’ ha especialtizat en el gènere de moda i bellesa i ha treballat per a nombroses revistes de prestigi, tantmateix, podreu esbrinar ..................

Fotografia com a art
Quan els coneixements en òptica van ser suficientment avançats, els pintors descobriren la manera de projectar una imatge sobre una pel·lícula de paper amb oli. Això els permetia prendre notes ràpidament, amb eldesavantatge de la inversió de la imatge i la seva mida reduïda. Això coincideix amb el creixement del realisme en la pintura.
Més endavant es descobriren tècniques usant aigua i clara d'ou que feien possible aconseguir que la imatge per si mateixa es quedés gravada en paper. Aquesta tècnica es va anar perfeccionant gràcies a la comprensió del fenomen químic implicat i a una continua experimentacióamb materials alternatius. Ben aviat va ésser possible tenir una caixa amb un paper fotosensible amagat de la llum, un canó amb el qual enfocar-la i un obturador per fer passar la llum el temps suficient perquè s'impressionés la pel·lícula.
La fotografia com a art, ciència i experiència humana foren evolucionant en paral·lel durant aquest temps. Quant va ésser possible fer de la càmera undipòsit mòbil fàcil de fer servir, aparegué la possibilitat d'influir en l'espectador mitjancant la posició de la càmera i el seu enfocament, amb la qual cosa permetien traslladar la subjectivitat del fotògraf a la fotografia, a més a més d'anar construint un llenguatge artístic.
El llenguatge fotogràfic va partir de l'herència de la pintura; nogensmenys, amplià ràpidament el seu lèxic gràcies a...