Joan ratot, enric valor

Joan Ratot. Enric Valor

|Introducció a la rondalla: |
|Bon dia xiquets!|
|Esteu preparats per a escoltar una rondalla d’Enric Valor?|
|Doncs obriu el ulls i les orelles, que vaig a cridar a Harry. |
|Harry, Harry... M’ajudeu?|
|Escolteu, escolteu, que ve la rondalla.|

Hi havia una vegada un ratolí (sabeu com li deien?) el ratolí s’anomenava Joan Ratot. Aquest ratolí i la seua dona la Rateta vivien en una caseta molt molt alegre en un racó dela serra de Castalla.
Un matí van escoltar que havia arribat al mercat el millor... (qui penseu que va arribar?) el millor saladurer del món. La Rateta va dir de seguida:
RATETA: -Me’n vaig JoanRatot. No tenim bacallà i ja saps que ens agrada molt. Tindràs compte de l’olla?
JOAN-RATOT: -Sí, però has ficat ja l’orella de porc?
RATETA: -És clar, home.
Quan la Rateta ja estava anant-se’n (sabeuque li va preguntar Joan Ratot?) ell li preguntà:
JOAN-RATOT: -He de trancar el bull als fesols?
RATETA: -No cal. Tinc por que destapes l’olla, no siga que caigues dins.
Així que se’n va anar almercat.
Joan Ratot, que era sabater (què fa un sabater?), començà a colpejar un parell de soles de sabata dient:
JOAN-RATOT: -¿Què deu haver posat la meua dona en l’olla?
(Sabeu que va fer?)S’apropà a la cuina.
JOAN-RATOT: -Quasi no te foc.
Posà una cadira a la vora de l’olla i va alçar la tapa. El baf el va encegar i va caure de nassos dins el dinar.
Quan tornà la Rateta, ai quan tornà la...