Josep bernat baldovi

Josep Bernat i Baldoví:

Va nàixer a Sueca el 19 de març de 1809. Estudià a les Escoles Pies i cursà la carrera de lleis a la Universitat de València. Des dels 24 anys va patir sordesa, el que liva valdre el sobrenom de Lo sord. Va ser jutge a Catarroja, diputat a Corts per Sueca y més tard alcalde d’aquesta localitat.

Però pel que més se’l coneix és per les seues obres de teatre popularvalencià. Unes obres que es mantenen vives gràcies a que escriba en la mateixa llengua valenciana que després de més de 150 anys continuem utilitzat. Utilitza un llenguatge col·loquial i gens acuratdes del punt de vista ortogràfic.

Començà a escriure a Madrid, durant el seu periòde como diputat, colaborant a periòdics humorístics. Fundà els semanaris "La Donsaina" (1844), "ElTabalet" i "El Sueco" (1847) amb José M. Bonilla i Pascual Pérez Rodríguez. Utilitza una literatura popular y satírica que va obtindre gran audiència. Els seus escrits reflecteixen el problema econòmic delcamp valencià durant la primera meitat del segle XIX i transpiren un irònic escepticisme pel que fa a les institucions constitucionals i administratives de l’època.

En 1855, Bernat i Baldoví vaescriure una xicoteta explicació humorística en llengua valenciana per a la falla "El Conill", plantada a la plaça de l’Almudí de València. Fou el creador del llibret de falla, un xicotet llibre queexplica en vers la temàtica de la falla amb una gran dosi de sàtira i humor.

Està considerat com l’iniciador del teatre popular valencià modern, amb obres com "Pascualo i Visanteta o Eltribunal de Favara", "L'Agüelo Pollastre" (Parodia de Don Juan Tenorio) o "Qui tinga cucs, que pele fulla". També va escriure obres en espanyol ("Los pastores de Belén") y diversos Milacres de San Vicent,representacions escèniques que relaten els miracles de San Vicent Ferrer, com "El mocaor" o "La Fealtat i L'Hermosura".

Va tindre alguns problemes amb la censura i amb diverses institucions,...