juan

País íntim

tertúlies
literàries

Maria Barbal

Qui sóc i per què escric...
Sóc una dona. Nascuda a Tremp, i per tant, trempolina. He viscut la
infantesa i primera joventut als Pallars.Centenars de dies al Jussà i
uns centenars d'hores al Sobirà.
Els pares em van donar el que ells no havien pogut tenir: instrucció
des de ben xica; però eren els anys cinquanta i els centres escolarsrespiraven submisos, el català hi era ignorat. També a diferència
dels pares, vaig viure en la despreocupació de qualsevol feina
necessària que no fos estudiar. El meu germà i jo, com la majoria denens i nenes de Tremp, vam aprendre a nedar al pantà de Sant
Antoni. Ja som a l'època de les vacances, però les millors vam tenirles els primers anys, a la vall d'Àssua, a casa de la padrina, quanencara hi havia terra sembrada i bestiar par aviar. Una mica de lluny,
com si fos un joc sense esforç, vaig conèixer les feines pròpies de
l'estiu. Segar, garvellar, batre... Era el final d'unaèpoca que, quan
vaig complir dotze anys, ja havia acabat per a la casa de la meva
mare, en hores de gran afluència de famílies des de la muntanya cap
a les ciutats.
La meva va ser, només, una migraciócultural. Vaig arribar a
Barcelona als catorze anys, el 1964, per continuar el Batxillerat. Aleshores no sabia que
esdevindria la meva ciutat. Aquest fet es va produir molt més tard, quan ja haviaacabat
Filosofia i Lletres a la Universitat Central i em decidia a buscar feina en el camp de
l'ensenyament.
Feia temps que m'agradava escriure, però aquesta era una ocupació instintivament íntima,de
què no acostumava a parlar.
Recordo uns versos en un bloc quadriculat, devia tenir tretze o catorze anys. D'aleshores són
també unes llibretes on recollia un diari. Quan amb les companyes del'Institut Montserrat vaig
viatjar a Castella, prèviament el pare me n'havia demanat un reportatge. El seu amor per la
terra i les persones, per la lectura, per les anècdotes, per les paraules, el...