juego simbolico

RESUM LLIBRE “EL JUEGO SIMBÓLICO” A. RUÍZ DE VELASCO I J. ABAD

En aquest llibre, els autors ens conviden a entendre la importància del joc simbòlic pels nens.
El joc simbòlic és pura acció espontània i lliure plena de significat. És una experiència que es dona en la infància des de la seguretat i el benestar que possibilita transformar, crear altres móns, viure altres vides i jugar a seraltres persones. Gràcies a aquest assaig i simulació de situacions i experiències segures, els nens experimenten aprenent a pensar, a sentir, a ser i a estar en el món que els envolta a través del joc, de la interacció i de les metàfores que possibilita. El joc simbòlic també permet l’error segur i així, tot jugant, és com l’infant va construint el seu món interior i la seva identitat aprenent aser un mateix .

1. La formació del símbol.
La funció simbòlica o semiòtica és la capacitat d’imaginar i recordar situacions, objectes, animals o accions sense que estiguin presents en el moment ni siguin percebudes pels sentits. Es la funció que permet l’evocació de l’absència i que genera dues classes d’instruments:
Els símbols. D’elaboració pròpia i no imposats per l’exterior. Sónsignificants motivats construïts pel subjecte, i que guarden alguna semblança amb els significats. És una manera d’exterioritzar el pensament que genera l’individu per a comunicar-lo als altres.
Els signes, arbitraris o convencionals, necessàriament col·lectius, rebuts pel canal de la imitació. El signe és una cosa donada que ha de ser apresa i acceptada.
Signe i símbol tenen en comú la convencionalitatnecessària que els cal per a ser vehicles de comunicació.
L’ús que fan els infants del símbols és el que els permet desenvolupar el pensament, d’aquesta manera van accedint més fàcilment a la comprensió, al sentit i la utilitat dels signes. El vincle natural que dona sentit al símbol és el que permet que les connexions de significat que s’estableixen en el joc simbòlic puguin realitzar-se deforma espontània i aparentment senzilla. A la majoria de nens no els costa inventar-se jocs, ni fer transformacions simbòliques amb els objectes, ni assumir rols diferents i per a poder fer tot això fan veritables exercicis de pensament que ajuden a connectar la seva experiència amb la vida o a interpretar la realitat a partir de les experiències jugades.
La formació del símbol està relacionada ambel desenvolupament de la comunicació, entesa com un procés anterior a l’adquisició del llenguatge. Mitjançant aquesta comunicació el nen descobreix que hi ha d’altres que donen sentit a les seves emocions de naturalesa biològica i d’aquesta manera les converteix en intencionals, i per tant, en psíquiques. L’origen dels símbols estaria en la comunicació no verbal, en les accions corporals i en lacomprensió de l’ús dels objectes. Així l’infant, sense saber-ho, es troba en un món ple de significats, on l’adult el comprèn i dóna significats als seus actes molt abans que els comprengui ell mateix. La seva supervivència depèn d’aquesta capacitat d’afectar als altres i de ser signe per a algú. Les reaccions dels nens han de ser constantment completades, compensades i interpretades. Segons algunsautors, la comunicació es produeix des del moment del naixement; segons d’altres hi hauria comunicació ja en la vida intrauterina.
Segons Rivière per a que l’infant desenvolupi la funció simbòlica, li cal desenvolupar també les capacitats cognitives generals, el desenvolupament social i el comunicatiu.
Segons Ruíz de Velasco i Abad, un altre moment important en el procés de comunicació esdona quan el nen comença a interessar-se pels objectes. Si fins aquest moment la comunicació havia estat fonamentalment corporal, la presa de consciència sobre l’existència dels objectes canvia la manera de relacionar-se entre l’infant i l’adult. Aquesta relació és possible gràcies al començament de la motricitat voluntària referida a postures i moviments que el nen/a fa per agafar els objectes que...