Ken Robinson (Cambiando los paradigamas)

El tresor amagat de l’educació: “Se necesita maestría y no licenciados”
Ken Robinson

Abans de fer referència a la crítica al funcionament del sistema educatiu actual que fa Ken Robinson en el seu vídeo il·lustrat “Cambiando los paradigmas”, hauríem d’entendre aquest concepte. El concepte de paradigma, s’utilitza en la vida quotidiana com a sinònim d’exemple o per fer referència a algunacosa que es pren com a model. Però teòricament parlant, “es un compromiso implícito, no formulado ni difundido, de una comunidad de estudiosos con determinado marco conceptual” (Kuhn, 1970). En l’àmbit de l’educació, els més coneguts podrien ser el Conductista o el Constructivista, entre altres.
Ara bé, en aquest vídeo podem veure, com Ken Robinson, fa una crítica al funcionament del sistemaeducatiu actual. Ens planteja diverses idees, entre aquestes, farem una pinzellada de les principals, que són: les metodologies antiquades i mal dissenyades que regeixen l’educació actualment, el concepte que entén la societat com a intel·ligència i el mal ús del concepte TDAH (Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat). Més endavant, i per concloure, explicarem com el nostre sistema educatiu és veu afectat,tant a nivell espanyol com a nivell de Catalunya.  

La primera idea que planteja Ken Robinson, és que l’educació es basa en un sistema dissenyat fa segles, concretament en l’època de la Revolució Industrial, per tal d’adaptar-nos a les necessitats econòmiques dels mercats. Però, quina lògica té això si no sabem en quin estat es trobarà l’economia en una setmana? Per tant, podem dir que hauríemde ser més flexibles a les necessitats dels mercats i trencar amb la rigidesa dels models antics.  

La segona idea fonamental és la del concepte d’educació que s’està fomentant, per exemple, els alumnes s’organitzen per edats, sense fixar-se en les seves necessitats individuals. Amb aquesta manera d’actuar, l’escola limita la creativitat dels infants i fan que passin desapercebudes moltes deles intel·ligències múltiples descobertes per Howard Gardner (intrapersonal, interpersonal, cinètic-corporal, musical,  lògica-matemàtica, lingüístic-verbal, espaial i naturalista). Aquestes, s’haurien de tenir en compte i fomentar-les a les aules. L’escola no ha de pretendre que tots els infants siguin iguals, com si fossin productes d’una fàbrica, sinó tractar-los com a persones diferents, ja quetenen inquietuds diferents. Haurien d’emprar metodologies per tal de detectar en què destaquen els alumnes i amb quina d’aquestes intel·ligències, esmentades anteriorment, tenen més facilitat per tal de potenciar-la però, a més, també treballar de manera transversal tota la tipologia d’intel·ligències.

De manera que per encaminar millor als infants no s’han de plantejar  plans d’estudisestandarditzats sinó potenciar el pensament divergent, és a dir, si tant sols trobem correcta una resposta a una qüestió fem que la creativitat dels nostres alumnes desaparegui. Poc a poc, amb tant de material acadèmic i amb normes tan pautades, els alumes tenen por d’expressar allò que realment creuen i també por ha ser jutjats. També s’hauria de potenciar més el treball cooperatiu, per tal detreballar conjuntament aportant les diferents potencialitats individuals i, així es podrien ajudar els uns als altres.

Per altra banda, pel que fa al criteri del diagnòstic del dèficit d’atenció a alumnes, s’ha de dir que actualment sembla ser que esta “de moda” utilitzar aquest diagnòstic per part dels mestres, familiars i especialistes davant de qualsevol nen que presenti dificultats per estaratent a l’aula. Però, ens podríem plantejar el fet de que potser no està atent perquè allò que li està explicant la mestre li sembla avorrit, ja que en la societat en la qual vivim estem rodejats d’estímuls i, uns son més interessants que d’altres. El que hauríem de fer, doncs, seria canviar els formats que es presenten en l’educació adaptant-los al món virtual-multimèdia del qual formem part, per...