La Aspiral Del Silencio

L’exemple que tractaré reflecteix la teoria del silenci d’Elisabeth Noelle-Neumann. Com que fa referència a una novel·la que he llegit recentment, situaré una mica l’escena abans de comentar-la.Així mateix adjunto les pàgines a què faig referència.

Es tracta de la desavinença d’un convidat entre un grup de persones que ja es coneixen entre elles. En Rovira és un escriptor que està escrivintla novel·la L’últim home que parlava català i ha convidat un altre novel·lista -que escriu en castellà tot i ser d’arrel catalana-, en Balaguer, a sopar amb uns amics que aquest últim no coneixia.Després d’un primer contacte, la conversa entra en un terreny inestable a partir d’uns comentaris d’un tercer personatge, l’Eugeni -que és professor de sociologia a la Univesitat-: l’ús de la llenguacatalana en els estudiants d’Erasmus. Com que l’Eugeni coneix la preferència del castellà d’en Balaguer, intenta que aquest entri en la conversa però se’n manté al marge, és a dir, guarda un silenciatès que no coneix els convidats i no sap cap on podria derivar la conversa. De fet, hores més tard, l’Eugeni torna a reprendre la conversa i aquest cop en Balaguer trenca el silenci a què haviaoptat i cau en el parany de la discòrdia.

En aquest cas, Balaguer ha optat, d’entrada, per la teoria del silenci ja que no sap com poden reaccionar la resta de personatges i, com no els coneix, no volser rebutjat pel grup. Aquest exemple es dóna sovint quan entren en contacte persones que no comparteixen la mateixa idea sobre l’ús d’una llengua.

La polèmica sobre llengua s’ha popularitzattant que tothom en pot oferir un judici –sovint sense fonament- de l’ús del català en qualsevol àmbit. El meu ofici -sóc Filòloga Catalana- em fa trobar cada dia en aquestes pugnes. Evidentment, sovinthe de fer militància sobre l’ús de la llengua, tot i que de vegades, incòmodament, he d’optar per la teoria del silenci, ja sigui perquè el grup de persones on sóc és desfavorable al tema i per...